22/12/2010

Xavier Gabriel

1 min
Avui, Sort

Avui dimecres m'he aixecat una mica més tard, pels volts de les vuit, perquè ahir vaig atendre fins a les dues els mitjans de comunicació. El primer que faré és anar a fer un tomb amb els gossos. Ells esmorzaran com Déu mana i jo, un simple iogurt. A la sortida de casa ja m'esperen les càmeres de televisió, que m'acompanyaran fins a la botiga, on m'esperen desenes de periodistes per seguir el sorteig de la loteria.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Em passo el matí d'un mitjà a l'altre, com cada any. En un dia com avui, a Sort no hi ha ni veïns ni clients. Tothom fuig. Només hi ha periodistes. Jo entro en un estat de molta tranquil·litat, que és l'única manera de superar la pluja mediàtica. Si ens toca un premi no tinc cap guió preparat i improvisaré sobre la marxa per arrencar el màxim de minuts a la televisió. Es tracta de muntar un bon sidral, més gran que els altres, per tenir més minuts. Als periodistes els tracto bé: tenen una taula amb pernil de Guijuelo i un vi blanc que quan tombes l'ampolla plou or. En una altra parada hi tinc caramels tipus piruleta amb un número que es correspon a les diferents cadenes de televisió, de manera que quan sortiré a la tele portaré la piruleta amb el número corresponent al mitjà que m'estarà entrevistant. Si no em toca cap premi, tinc temps de dinar una mica, però em continuen entrevistant igualment. Amb premi o sense som notícia.

stats