Una economia de la lectura

Pot existir una versió editorial de la tarifa plana?

XAVIER MARCÉ
XAVIER MARCÉ

En el futur, les biblioteques hauran de cobrar una part dels seus serveis, i si no ho fan potser tindran greus conflictes amb alguns autors que podrien arribar a qüestionar l’indiscutible protagonisme que han tingut en les polítiques culturals públiques.

La indústria editorial local (que no la global) haurà de reduir el nombre de títols editats i la tirada que molts tenen. Aquest fenomen no suposa necessàriament un decreixement de la lectura sinó un canvi progressiu d’hàbits en el format de lectura. Serà un canvi lent, però irremeiable, que afectarà en primer lloc el llibre de text i la creació acadèmica i posteriorment una part important de la literatura. Aquest procés s’ha iniciat amb força en el mon de la premsa i va creixent de manera irregular en altres àmbits editorials, bé sigui per la resistència a gestionar el canvi o per les implicacions que encara existeixen amb el món de la impressió.

No és fàcil conèixer les xifres exactes d’edició i venda de llibres, perquè el sector les tracta com un secret magníficament guardat, però alguns dades són força rellevants. Cada dia apareixen noves editorials petites i especialitzades que cerquen solucions alternatives al model general de funcionament del sector, que ha estat tradicionalment en mans de grans empreses sense pràcticament cap competència (ni tan sols perifèrica). Les llibreries pateixen de valent l’aparició contundent de models de distribució a baix preu altament connectats amb imaginaris virtuals globals (Amazon, per exemple). La distribució tradicional està en procés de desaparició per l’efecte anterior, o perquè les editorials i les llibreries necessiten ampliar els seus marges econòmics atesa la disminució global de les vendes, i substitueixen directament la seva funció.

En aquest context caldria preguntar-se si la política de preu fix que tan bons resultats ha donat per mantenir el model català del llibre encara constitueix un instrument eficient per equilibrar i donar sostenibilitat al conjunt del sector.

Cal pensar una economia de la lectura que a poc a poc se sobreposi a la tradicional economia del llibre. La música és el sector que més ha avançat en aquesta direcció, però les característiques són diferents

Però en aquesta equació, on les variables indeterminades prenen cada dia més protagonisme, hi ha una peça que podria estar disposada a trencar les regles del joc: l’autor.

Tradicionalment, la retribució de l’autor literari, o de l’escriptor en general, es relacionava directament amb les vendes dels seus llibres i no pas amb la seva lectura. Hom suposa una relació directa entre comprar un llibre i llegir-lo, però l’evolució del sector demostra que aquesta relació està canviant ràpidament. Avui en dia és possible, i ho serà mes en el futur, ser un autor llegit sense vendre gaires llibres, la qual cosa implica repensar el model econòmic del sector.

Per això sorgeix la necessitat de pensar en una economia de la lectura que a poc a poc se sobreposi a la tradicional economia del llibre. La música és el sector que més ha avançat en aquesta direcció, però les característiques del mon fonogràfic són força diferents. Per començar, la música ha aconseguit definir perfectament una economia de la comunicació pública inexistent en el terreny del llibre. D’altra banda, les connexions entre la indústria fonogràfica i l’espectacle musical (la música en directe) són immenses i sovint amb estratègies interconnectades.

El món del llibre té unes altres característiques. Un llibre pot ser llegit en format paper o digitalment, pot ser adquirit legalment o ser objecte de pràctiques de pirateria, pot ser utilitzat com a motiu teatral o cinematogràfic, pot esdevenir la base d’un videojoc, però difícilment serà objecte d’una economia de la lectura en viu o del 'show business' literari, i probablement tampoc seria econòmicament sostenible.

Tot plegat planteja dubtes sobre l’equilibri d’un sector que ha estat determinant per aconseguir democratitzar el fet cultural. Llibres i patrimoni han estat els pilars de les modernes polítiques culturals, amb la diferència que el primer té un context econòmic industrial que ha permès que les llibreries i les biblioteques assegurin l’equilibri entre el pensament il·lustrat i l’accés universal i gratuït al coneixement.

L’autor que és llegit a la biblioteca, ja sigui perquè els seus llibres anteriors han estat exitosos, per recomanació escolar o per necessitat acadèmica, que de sobte ha vist retallades les bestretes de venda de les produccions actuals per desconfiança editorial, per manca real de vendes o per raons derivades de les transformacions pròpies del sector, ¿què pot esperar professionalment? Potser una versió editorial de la tarifa plana? En qualsevol cas, aquest autor segueix sent la mare dels ous.

Més continguts de