‘You make me feel so young’
“E l de la coleta ”, diuen. Sempre ho diuen homes d’una certa edat i una certa corbata. Les dones (les seves dones) no ho diuen. Ells sí, perquè quan diuen “ el de la coleta ” és com si es referissin a la rebel·lia d’un fill. “On vas així?” Però no compten, no se’ls acut, que a les dones (a les seves dones) aquesta cueta els sembla atractiva i sexual. Com a les seves filles.
Que no se’n recorden? Que no se n’adonen? El Che Guevara també tenia una part important de mite eròtic, com Curro Jiménez, com Serrallonga, com Puig Antich. Un revolucionari jove i atractiu, de cabells llargs i deixats (qui pot perdre temps en això?). Com Mick Jagger, com Jeff Buckley. Les dones són les que criden als concerts, les que xisclen, les que s’estiren els cabells. D’acord, no totes. Però els homes, en general, no ploren als concerts ni tiren roba interior i peluixos als músics o als toreros. Hi ha una part atàvica d’aquest comportament tan tipificat que perdura i perdurarà, no em feu dir per què. Xisclant estan dient: “Jo seria teva. T’agafaria els cabells llargs durant l’acoblament”. Com és que aquests homes no hi han pensat?
La lletra de la cançó ho explica bé: Ligia Elena, la filla de l’alta societat, es fuga amb un trompetista pobre. Diu: “ De nada sirvieron regalos, ni viajes ni monjas, ni la promesas de amor que le hicieran los niños de bien... ”. Marhuenda barallant-se amb Pablo Iglesias a La Sexta. Ostres. I què voleu que pensin les vostres filles? I què voleu que votin d’amagat les vostres dones? No recordeu que va haver-hi un temps en què votar els socialistes era votar aquell jove i sexi Felipe González? Com pot ser que, tal vegada perquè us heu acostumat a dones comprades que us fan sentir atractius, no recordeu el poder de la joventut, dels cabells llargs, de les camises blanques?
