Com abaixar impostos i gastar menys
El president Artur Mas, en el seu discurs d'investidura, va proposar una equació difícil (no impossible) de complir: reduir el dèficit públic de la Generalitat abaixant els impostos i gastant millor.
En primer lloc, es justifica la reducció dels impostos (successions i possiblement els trams superiors de l'IRPF) per incentivar el creixement econòmic. L'impost de successions, per les seves característiques actuals, té molt poca incidència sobre el creixement econòmic, perquè afecta només herències molt elevades, i les transmissions de béns relatius a activitats empresarials tenen un tractament molt favorable (reducció a la base del 95%). Per tant, en la pràctica, aquest impost no penalitza la transmissió d'empreses, especialment les familiars. En segon lloc, els increments dels tipus marginals en els trams més elevats de renda afecten els treballadors que tenen uns nivells de salaris relativament alts, però no el teixit empresarial. L'únic efecte sobre l'activitat econòmica que poden arribar a produir aquestes mesures de relaxació fiscal és el possible augment del consum dels pocs subjectes passius afectats. Per tant, aquestes mesures seran poc efectives a l'hora d'incrementar l'activitat econòmica i suposaran una disminució dels recursos de la Generalitat.
Ara bé, aquesta reducció d'ingressos pot compensar-se per altres vies. Si l'Estat incrementa els impostos especials (tabac, hidrocarburs i alcohol) o l'IVA, la Generalitat veurà augmentar els seus ingressos, ja que participa en un 50% de la recaptació i se'n queda directament el 25%, i el 75% restant s'anivella amb la resta de comunitats. Una altra possibilitat és fer més ús de les taxes i preus públics, és a dir, que els serveis públics proveïts per la Generalitat siguin finançats, en part, pels usuaris. Com es pot percebre, totes aquestes mesures afecten el principi d'equitat. Això fa el sistema de finançament més regressiu en relació amb l'actual, és a dir, els individus amb més renda sortiran més beneficiats d'aquestes mesures que els individus amb menys renda. I tampoc és clar que aquestes mesures afavoreixin el creixement.
Per la part de les despeses, el president proposa reduir conselleries i gastar millor. En aquesta variable hi ha més marge per quadrar l'equació, però la reducció de la despesa pot suposar una reducció de l'activitat econòmica i un augment de l'atur. Una retallada en el capítol de personal (el que no és funcionari) i/o una reducció de les compres de béns i serveis suposarà una caiguda del consum públic i generarà un augment de l'atur. L'altra partida que pot veure's afectada són les inversions, però aquestes inversions, i especialment les de caràcter productiu, tenen un impacte sobre el creixement econòmic molt important perquè són un factor clau de competitivitat. D'altra banda, el cost dels interessos pel deute és cada any més elevat. Per tant, davant de la situació de crisi actual calen actuacions molt exactes i precises, que són molt complicades d'implementar però molt més eficaces i poden assentar les bases d'un sector públic autonòmic fort i competitiu.
En èpoques de creixement econòmic, la política pressupostària de tots els governs ha estat la incrementalista; cada any s'augmentava la despesa en un determinat percentatge perquè no hi havia problemes "greus" de recursos. En el moment de crisi actual no és pot fer una política inversa, és a dir, una reducció generalitzada de les partides de despesa, perquè no totes les despeses són igual de necessàries ni tenen el mateix impacte social i econòmic. Cal prioritzar bé la despesa autonòmica en els diferents àmbits. En aquest sentit, el govern del tripartit va fer un pas endavant molt important en establir un pressupost per programes. Es va desagregar la despesa autonòmica en més de 100 programes, i en cadascun d'ells estableix el seu objectiu, les activitats a desenvolupar i els indicadors de seguiment. És un enfocament de resultats. Però ara cal un pas més.
A partir de tota aquesta experiència i informació, cal justificar bé cadascuna de les demandes pressupostàries de despesa. Cal avançar cap a un pressupost tipus base zero , en què cada unitat gestora de la Generalitat ha d'argumentar la necessitat de les seves demandes pressupostàries. Però no només això; ara cal que l'administració aconsegueixi uns nivells més elevats de productivitat, cal incentivar els bons resultats i la qualitat del serveis, tant els que afecten les persones (salut, serveis socials, educació) com les empreses (recerca, infrastructures físiques i tecnològiques, formació professional, universitats, administració més àgil, entre altres). La reducció de la despesa autonòmica s'ha de fer amb bisturí de precisió i tenint clars els objectius finals d'equitat i eficiència, per donar suport als que més pateixen la crisi econòmica i evitar així una fractura social i, a la vegada, impulsar el creixement econòmic. La dificultat més gran per reduir el dèficit està en la part de la despesa. Estarem atents el proper any a la resolució de la incògnita.
