L’abastiment d’Espanya (1938)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
La manca de queviures a l’Espanya republicana és una realitat innegable. La zona lleial es troba sotmesa de fa mesos a un règim de subalimentació que comença a provocar desastroses conseqüències en les masses populars, en les què tuberculosi i raquitisme infantil fan estralls. Un cop recuperada de l’eufòria revolucionària dels primers moments, la República havia superat el caos de l’abastiment introduint a Espanya un règim d’emmagatzematge i distribució igualitari i inflexible; però per molt excel·lent que fos aquest règim, i suposant que l’administració republicana fos perfecta i reduís el malbaratament inevitable en una guerra, el Govern de la República no podria fer res més que alimentar mitjanament als cinc o sis milions d’habitants que tenia la zona governamental abans de la guerra. Queden a més tres o quatre milions de refugiats arribats de la zona ocupada per Franco que han deixat allí el tros de pa que guanyaven amb la suor, i amb el què, mentre ells moren d’inanició, el general rebel compra material de guerra que necessita. Però, per què, cal preguntar-nos, ha abandonat aquesta gent la zona rebel? Senzillament perquè el règim que Franco vol imposar a Espanya és tan monstruós que la gent prefereix morir de fam abans que suportar-lo. Aquesta és la veritat de la guerra espanyola. Els avions alemanys es paguen al comptat amb milions de llaunes de sardines destinades a alimentar als espanyols que ara moren de fam a la zona republicana. Així funciona l’economia actual, com molt bé sap un home no sospitós d’animositat contra Franco com René Benjamin [escriptor conservador francès]. La tàctica consistent en deixar morir de fam l’Espanya republicana és la conseqüència lògica del nou gir que Mussolini i Hitler han donat a llur política d’intervenció a Espanya després de veure, per una banda, el fracàs militar del Caudillo, i per altra, els excel·lents resultats de Munic [a Alemanya li donaren els Sudetes]. Potser el dictador ignora contingències que poden ser-li funestes. Una: l’extraordinària capacitat de patiment del poble espanyol que, educat en l’austeritat i en l’esperit de sacrifici, pot dur la seva resistència fins a la desesperació, de tal manera que potser arribarà un moment que tot el món manifestarà el seu horror pel martiri infligit a cinc o sis milions de persones. L’altra és que per matar de fam a la República espanyola cal tenir ajut del món sencer i, sobretot, de les grans potències democràtiques, França al capdavant. [...] França disposa d’una excel·lent reserva de blat que s’ha vist engrossida per l’enorme excedent de la darrera collita. Res no impedeix vendre al Govern de Barcelona alguns milions de quintars de blat, amb els quals la població de l’Espanya lleial podria ser alimentada durant un any. El pagament d’aquest blat l’avala el dipòsit d’or que el Banc d’Espanya té a França mateix. [...]
