3.000 abdominals

Haig de confessar que José María Aznar em té ben intrigat. Gairebé sense voler li he seguit la carrera política des que el seu bigoti era negre i molsut fins que s'ha convertit en un misteri nebulós comparable al somrís de La Gioconda. Em fascina l'actitud d'aquest home que té el do d'aparèixer sempre en el pitjor moment per lluir-se en l'especialitat d'afegir llenya al foc. Aquesta evolució de personatge gris a home sinistre i amargat que ha exhibit al llarg dels anys ha de tenir alguna explicació més enllà de l'esfera del poder. Així doncs, per evitar prejudicis polítics i mirar d'entendre'l, m'he posat en la seva pell. Aquesta setmana he fet 3.000 abdominals, exercici diari de l'expresident espanyol segons el seu entrenador personal.

Primera conclusió: 3.000 abdominals al dia són excessius, sempre que no siguem professionals de l'esport o aspirants a participar en el Gandía Shore . Cap a l'abdominal 150 vaig començar a notar que el cap em rodava. Al 500 se m'havien adormit els peus, al 850 els braços. Del 1.075 al 1.300 tot jo dormia. Quan em vaig despertar, tenia visió de tub, com si portés orelleres i un mal humor considerable. Vaig seguir fent abdominals mentre el meu organisme redistribuïa la circulació.

Pràcticament no m'arribava sang al cap perquè tota era requerida a la zona baixa de la meva anatomia. I en aquell estat d'anèmia cerebral vaig pensar que sí, que ETA podia haver estat darrere de l'11-M, que a l'Iraq hi havia armes de destrucció massiva o que Catalunya no seguirà unida si no és espanyola. I 3.000!

Però quan pensava que havia entès els raonaments d'Aznar vaig saber que ell mateix havia reconegut que només feia 600 abdominals al dia. Coi d'home! Ja m'havia tornat a entabanar. Així doncs, el misteri continua irresolt. Només sé que, després de l'intensiu d'abdominals, ara tinc l'estómac tan dur com la cara. Potser a Aznar li passa el mateix.