01/10/2011

Carta a Leo Messi: el poder absolut

2 min
El poder absolut

T'ha anat molt bé no ser guapo, Leo. I no tenir carisma ni el do de la paraula. Has aconseguit que només et jutgem per allò que fas a dins d'un camp de futbol i que acceptem que, quan s'acaba el partit, desapareguis.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Mai donaríem el teu nom en una d'aquelles enquestes que es fan cada any per saber amb qui aniríem a fer una cervesa. Ni nosaltres sabríem què dir-te, amb una canya al davant, ni tu sabries què contestar-nos. Només existeixes amb una pilota als peus i això encara fa més gran el mite. La sensació que véns d'un altre planeta els dimecres i els diumenges per jugar a futbol. I que, en acabat, baixa la nau i se't torna a emportar a la bombolla on vius reclòs, impermeable a qualsevol influència externa.

Això explica que siguis a Catalunya des dels 13 anys, i mantinguis intacte el teu accent argentí. Que juguis amb la teva selecció i allà no parlis el seu idioma futbolístic. Ets un apàtrida a tot arreu. A Catalunya i a l'Argentina. El teu regne no és d'aquest món. Arribes, marques i tornes a marxar. Deixes la teva ànima i el teu somriure al camp i en surts sempre amb el cap baix i el posat desmenjat. Distant. Allunyat de tot i de tothom. Fas bé. Els mites, com més humans, menys mites.

En el teu cas es demostra que, en els grups, l'element més qualificat no sempre és el líder. I que el líder no sempre és el que acaba manant. Tu ets el millor jugador del Barça, del món i ara diuen que també de la història. Però no ets el líder públic d'aquest equip. No t'interessa ni donar exemple ni transmetre valors ni et fa feliç res que no sigui marcar un gol rere l'altre i batre tots els rècords futbolístics possibles.

També és veritat que ets prou hàbil per intuir que no et cal ser el líder de l'equip. Saps que, mentre juguis així a futbol, el teu poder serà absolut. De la gestió del vestidor se n'encarreguen uns altres, però mai es farà res contra la teva voluntat. Ha arribat un moment que no et cal ni verbalitzar què necessites. Els teus companys saben que t'han de mirar a la cara i interpretar els teus desitjos. Saben que han d'estar pendents de tu. Saben que sempre t'han de buscar, perquè sempre et trobaran.

T'has guanyat el respecte, Leo Messi. I sense obrir mai la boca. Això potser no serveix per fer conferències de lideratge a Esade, però fa felices moltes persones.

P.D. Potser sí que al principi ens hauria agradat que la teva personalitat hagués anat més enllà dels terrenys de joc. Però amb el temps ens hem acostumat que siguis un geni que no es comporta com una estrella. Que no parla en català, perquè pràcticament no parla.

stats