27/04/2022

Absolutament legals

3 min
Margarita Robles, al Congrés

Després de conèixer-se els resultats de la segona volta a les eleccions franceses em va impressionar veure com la candidata de l’extrema dreta, Marine Le Pen, sortia més contenta i victoriosa que el guanyador de la dreta, Emmanuel Macron. No cal ser una gran analista política per constatar que l’avançament de Reagrupament Nacional de Le Pen és un triomf. De fet, ella mateixa va considerar-ho una “victòria extraordinària”. Malauradament, que l’extrema dreta guanyi pes a Europa no és gens extraordinari. Ja ha passat altres vegades i fa molt de temps que algunes anunciem aquest avançament amb alertes i esgarrifances. El que és extraordinari és veure com la política del segle XXI és incapaç de frenar aquest populisme que beu de fonts antigues per repetir una història que es resisteix a desaparèixer. Segurament és perquè la política del segle XXI és vella, no ha sabut afrontar uns problemes històrics i encara menys proposar un model social i econòmic que eviti l’auge de l’extrema dreta i la cultura de l’odi. Les estructures estan rovellades i la política, tan encarcarada i satisfeta de si mateixa que és impossible preveure res de nou mentre no es remoguin els fonaments. I que unes eleccions on guanya la dreta siguin celebrades per molta gent que no és de dretes com un alleujament retrata esquemàticament i perfecte on som. Alhora, deixa ben clara la desaparició de l'escena de l’esquerra i del centre, o no sé què del mig que mai he entès però comprenc què representa. O a qui. El cel d’Europa és molt més previsible que el del dia de Sant Jordi. Confio que encara ens en podrem sortir. Ara ja no hi confio. Ara hi torno a confiar. 

Que després de conèixer-se el cas Catalangate hagi passat el que ha passat tampoc no té res d’extraordinari. Sabem que el govern espanyol està disposat a justificar-se i a reivindicar fins al final aquesta democràcia consolidada que els seus representants pregonen amb tant d’orgull patri. Per això no s’investiga mai el rei, encara no se sap qui és M. Rajoy i ara el govern espanyol descarta una comissió d’investigació pel Catalangate perquè la llei de secrets oficials no permet donar cap informació. És un tema de “seguretat nacional” i, com diu la ministra de Defensa, Margarita Robles, tot el que s’ha fet és dins la més “absoluta legalitat”. No hi ha cap estora al món que pugui acollir sota seu tot el que amaguen els conceptes seguretat nacional i legalitat absoluta. Quan es recorre a aquests termes com a argument de pes és evident que la democràcia està consolidadíssima i que l’espionatge, quan es fa, és perquè és estrictament necessari que es faci, es demani a un jutge o no. La llibertat ideològica està sobrevalorada, però si en algun moment, com a catalanes i catalans, hem pensat en el nostre dret d’independitzar-nos d’Espanya com una possibilitat, Pegasus. I si no és Pegasus és la xarxa social de qualsevol multimilionari egocèntric, i si no la repressió efectiva que tampoc necessita justificar-se més enllà de l’“absoluta legalitat”. Tot és gravíssim, però si és legal ens quedem més tranquil·les. L’extrema dreta, com a França, també és legal. I no vegis com avança, també. En canvi, ja es veu que la resta només anem cap enrere. 

L’extrema dreta pot governar. Els drets legítims de les persones es poden anul·lar sense que governi l’extrema dreta. Això sí, Felip VI ha fet públic el seu patrimoni en un exercici inaudit de transparència. M’han faltat mans per aplaudir. Aquesta primavera les tinc ocupades tot el dia mocant-me. Que l’al·lèrgia promet. L’al·lèrgia al pol·len, s’entén. L’al·lèrgia que entra dins la legalitat.

Natza Farré és periodista