Carme Porta I Sergi Raventós
25/04/2013

Per acabar amb la pobresa a Catalunya

3 min

La campanya de recollida de signatures de la iniciativa legislativa popular per una renda garantida ciutadana (RGC) ja està en marxa. Aquesta ILP pretén garantir una prestació econòmica a tothom que tingui uns ingressos econòmics per sota de l'índex de suficiència garantida que estableix la Generalitat cada any. La RGC està prevista a l'article 24.3 de l'Estatut d'Autonomia que vam votar a Catalunya en el referèndum del 2006.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La situació de pobresa a Catalunya és més alarmant cada dia que passa i els diversos informes que es publiquen alerten d'uns quants indicadors ben negatius. És rellevant i no gaire conegut: més d'una quarta part de la població catalana està en situació de pobresa i la tendència no s'atura. Malgrat que Catalunya està per sobre de la mitjana del Regne d'Espanya, l'evolució indica que entre el 2009 i el 2011 el risc de pobresa i exclusió social ha augmentat molt més que a la resta de l'Estat: un 6,8% a Catalunya per un 3,6% al conjunt de l'Estat.

Un altre indicador força preocupant per al futur de qualsevol país és el gran augment de la pobresa entre els i les menors de 16 anys. S'ha passat d'una taxa de risc de pobresa del 17,60% el 2008 al 26,40% el 2011.

L'índex de privació material és un altre indicador que complementa els càlculs de la pobresa monetària. La privació material fa referència a la dificultat de les persones o de les llars per poder pagar els béns de consum i les activitats que són pròpies d'una societat. La privació material severa ha augmentat de l'1,15% del 2007 al 4,98% del 2011. Aquest concepte inclou no poder fer front a tres dels següents indicadors: pagar les factures del lloguer, la hipoteca o els serveis públics; mantenir l'habitatge adequadament calent; assumir despeses inesperades; menjar carn o proteïnes amb regularitat; anar de vacances; disposar d'aparell de televisió; disposar de nevera; disposar de cotxe, i disposar de telèfon. ¡Gairebé el 5% de la població està en una situació de privació material severa!

Cal destacar un nou indicador: el considerable creixement dels treballadors i treballadores que pateixen la pobresa, els working poor : les persones que, tot i treballar, tenen uns ingressos inferiors als que determina el llindar de la pobresa. A Catalunya han augmentat més d'un 2% entre el 2007 i el 2010, i han passat de ser un 11,40% a un 13,70%, mentre que a la Unió Europea dels Vint-i-set es manté, malgrat la crisi, estable en un 8,50%.

Què estan fent davant d'aquesta situació socialment insostenible els governs, tot i que parlen sovint de "blindar l'estat del benestar"? Cal recordar que van mutilar de manera vergonyosa la renda mínima d'inserció (RMI) l'estiu del 2011: per al 2012, el Govern va destinar un 27% menys de recursos a la RMI que per al 2011. Les retallades en altres àmbits com la sanitat o l'educació públiques empitjoren la situació.

Per totes aquestes raons, i per la falta d'una resposta efectiva i decidida del govern actual, fa més d'un any es va crear una comissió promotora -formada per persones d'àmbits molt diversos de la ciutadania de Catalunya- per impulsar la ILP per una renda garantida ciutadana. Aquesta setmana, la comissió ha iniciat un desplegament arreu de Catalunya per aconseguir les 50.000 signatures necessàries perquè sigui debatuda al Parlament.

La RGC es fa imprescindible per a centenars de milers de persones, i per a més encara cada dia que passa. La destrucció de llocs de treball, acompanyada de la falta de protecció social, està portant i portarà uns escenaris de moltes necessitats socials, econòmiques, d'habitatge, de salut... Davant d'aquest panorama desolador, l'existència d'uns ingressos mínims (per sobre del llindar de la pobresa) no subjectes a cap disponibilitat pressupostària ni a les arbitrarietats polítiques d'última hora és una cosa que una administració que pensa en benefici de la ciutadania hauria de tenir com a prioritat més absoluta.

Alhora, volem subratllar que som conscients de les limitacions i condicionalitats que té aquesta iniciativa. Caldrà saber qui la pot percebre i qui no, s'haurà de tenir un cert control administratiu, s'hauran de fer tràmits, verificar-los... tot això, a diferència d'una renda bàsica incondicional -proposta que els autors d'aquest article defensem des de la xarxa Renda Bàsica-, que no comportaria cap test d'ingressos i, per tant, cap estigma, i seria més fàcil d'administrar. En tot cas, per no col·lapsar del tot l'estat del benestar, cal no oblidar la redistribució de la riquesa i cal revertir les grans desigualtats socials existents.

No hi ha llibertat (tampoc per poder decidir cap projecte polític seriós) si el dret a l'existència no està garantit, i això vol dir tenir una garantia suficient de rendes, tal com reconeix l'actual Estatut de Catalunya. La renda garantida ciutadana és un pas molt considerable en aquesta direcció. Que es faci realitat només depèn de nosaltres.

stats