“Si tinc l’acta de diputat, torno a Catalunya”

HA SIGUT pronunciar Puigdemont aquesta frase i desfermar-se la tempesta del dia, perquè recorda la promesa electoral anterior, perquè recorda com és que no va ser possible complir-la, perquè el seu exili és un greuge per a l’Estat que l’ha convertit en el “processat rebel” i perquè una part de l’independentisme que no perd l’ocasió de menystenir-lo sembla haver oblidat que per unes hores li va dir traïdor quan anava a anunciar eleccions. Però el fons del problema continua sent el mateix: què val el vot dels ciutadans? A Espanya hi va haver qui va dormir tranquil quan el TC va passar pel ribot l’Estatut referendat, o que ara dorm tranquil perquè tenen nou polítics a la presó o perquè impediran que Puigdemont obtingui la condició d’eurodiputat, com en van impedir la investidura després del 21-D. No dubto que se’n sortiran. Perquè sempre hi ha una llei, un reglament, una resolució. Però mai cap solució.