Els acudits sobre ETA censurats a ‘La resistencia’
Vaig llegir fa uns anys que ho deia el gran Ricky Gervais i, des d’aleshores, penso en aquesta màxima cada cop que analitzo l’enèsima topada d’algú amb els temuts límits-de-l’humor: “La gent sol confondre el tema de l’acudit amb l’objectiu de l’acudit. I poques vegades coincideixen”. Un acudit d’aparença racista pot denunciar que el racisme és una xacra molt més compartida del que estem disposats a admetre.
Iggy Rubin va visitar el programa La resistencia, de David Broncano, i va fer un monòleg salpebrat d’acudits sobre ETA. No cal que el busquin: Movistar ha eliminat l’episodi sencer del seu arxiu i també ha despenjat el segment del canal que manté a YouTube. En essència, Rubin comparava fonèticament “OT” i “ETA”, per poder dir: “OT ha coincidit amb la desaparició d’ETA. Amaia, Aitana... M’imagino al backstage Josu Ternera escalfant la veu. Euskadi als noranta sí que era una gala d’eliminació”. El tema és ETA, però l’objectiu de l’acudit -en terminologia gervaisiana- és OT: es tracta de fer burla del talent show considerant-lo hereu de la banda. La referència a les gales d’eliminació és humor negre, sí. Però serveix per dir que el drama i les llàgrimes que envolten el concurs musical no deixen de ser banals.
En un altre passatge, Rubin explicava: “Mai s’ha d’infravalorar l’abast de la crueltat humana. Ortega Lara: 532 dies tancat en un cubicle minúscul. Anys després funda un partit i l’anomena Vox. I ningú li diu què significa en anglès?” Es refereix a la paraula caixa, box en anglès. “Ja sé que és amb be baixa! És que el sostre del zulo era molt baix i no hi cabia una be alta. Compte amb donar-li un escó a Ortega Lara, que es fa un loft”, concloïa. La broma és bèstia, d’acord, però de nou l’objectiu de l’acudit no són les víctimes d’ETA, com s’ha dit interessadament. En aquest cas, l’objectiu és senzillament fer riure: la mala pega que Vox soni com box, l’absurd de la lletra be massa alta... Només al final, quan diu que amb un escó es faria un loft, entra en el terreny personal, però per criticar el nou perfil polític d’Ortega Lara a Vox.
Aquesta és la meva anàlisi diguem-ne tècnica dels acudits. I jo preferiria que no els haguessin censurat: seria símptoma de maduresa social.
Ara bé, en el còmput és inevitable posar-hi la veu de les víctimes. N’hi ha, com Irene Villa, que no se senten vexades pels acudits on apareixen: la seva manera d’empoderar-se és transcendir la seva condició de víctimes. Però n’hi ha d’altres que volen que l’humor sobre ETA segueixi sent un tabú. És el seu dolor i una veu legítima a considerar, per molt que -a vegades- sigui evident que amb els sentiments s’hi barreja una molt calculada politització. Llàstima. El conflicte hauria d’entrar en fase de cauterització i no ho fa, entre altres coses perquè encara no es poden fer acudits sobre ETA a la televisió.
