“Puc aigua?”

EN EL CURS d’una sobretaula nadalenca, un parent mestre va comentar-nos les últimes tendències en ús de la llengua que havia sentit a classe entre canalla preadolescent. Així, per exemple, “Puc aigua?” significa “Puc anar a beure aigua?” (i dona pistes sobre què deu voler dir el també utilitzat “Puc vàter?”). I l’encara més sintètic “Puc una?” es pot fer servir, si escau, per demanar una volta amb el patinet elèctric. Recordo anys enrere alguna tertúlia a la ràdio sobre el “sispli” i em va convèncer la idea que el millor que li pot passar a una llengua és que la canalla hi jugui, sempre que sàpiga les regles del joc. I crec que les regles són cosa de casa, no només de l’escola. Vull dir que convertir-te en pare o mare corrector de fills a infantil i primària i tendir a la norma acabarà fent que els faci mal a l’orella sentir segons què quan siguin més grans.