16/05/2012

És així i així sigui

2 min

Un lector de Cerdanyola se'm queixa en un comentari molt graciós del costum cada cop més estès entre certs periodistes de TV3 de confirmar el que els diu un company amb l'expressió "Així és". Un d'ells pregunta, per exemple: "Per tant, al final Alonso surt amb neumàtics tous, no?" I el company li contesta a peu de pista: "Així és".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El lector m'assegura que la moda s'ha estès tant que a partir d'ara ell, per no ser menys, ja no pensa dir més "és estrany" sinó "estrany és" ni "és mentida" sinó "mentida és", encara que sembli el Yoda.

Aquest "així és" és un cas flagrant d'interferència, però la sàtira que en fa el lector no acaba de fer diana. De fet, respondre "és així" tampoc és genuí. I és que el problema no és tant l'ordre de les paraules com el calc d'un ús idiomàtic.

És cert que "és així" és l'ordre més neutre en certs contextos. "És així com m'agrada a mi", canta el Llach. Però també és més neutre "es así" que "así es". Passa que el castellà, amant de la retòrica, l'inverteix amb molta més facilitat que el pragmàtic català.

Ara bé, l'ordre invertit en català també existeix. La fórmula litúrgica d'adhesió a una desig és "Així sigui!" i no pas "Sigui així!" El que no fem, ni fa el francès, és dir "No és així?" per demanar assentiment, ni tampoc el donem responent "Així és".

Són locucions del castellà que un bon diccionari bilingüe hauria de recollir. Però en el millor castellà-català que hi ha, consultable a l'Optimot, l'única equivalència per a "así es" és "és així". I això ens fa estar així d'indefensos.

stats