Si això ha de petar, que peti ja

9.50 Grangeta pròxima a un mercat. Entra una senyora d'uns 80 anys. Va directament a la barra per demanar l'esmorzar. A tocar hi ha una taula plena de senyores de la seva edat. S'hi adreça. Per la manera com els parla, són amigues. Sense ni dir-los bon dia, els deixa anar: "Vinc del metge i allà m'han dit que acaba de caure Grècia, què en sabeu?" Atenció al moment!!! Una senyora de 80 anys parla amb les amigues de la possible fallida de Grècia com qui parla dels galindons... perquè n'ha sentit a parlar al metge!!!

10.45 Formatgeria. La propietària despatxa un client i, mentre feineja, la fan petar. Tema? Hem estirat més el braç que la màniga, s'ha acabat la festa i mai més res tornarà a ser igual, hi ha una generació que no sap el que és el sacrifici, molts s'han repenjat en l'estat del benestar, no pots pagar un crèdit de mil euros al mes quan en guanyes dos mil... Comentari del client: "Sí, i el que té nassos és que en els últims tres anys, un 26% dels aturats han rebutjat una oferta de feina". L'estupor se'm transforma en depressió.

11.30 Agafo un diari qualsevol (i no és el nostre a propòsit, perquè no diguin). Me'n vaig a la secció d'economia i em miro els breus. En una sola pàgina em trobo tres titulars d'empreses que "retallen pèrdues", una empresa que perd 9,2 milions d'euros, una altra que en perd 249, una a la qual "se li disparen" les pèrdues i cinc que tenen guanys. 6 a 5 a favor del desastre. Bé, " tampoco estamos tan mal ", no? M'animo una miqueta.

16.05 Em trobo un col·lega (i, a pesar de tot, amic) amb un càrrec important en un mitjà. La seva cara és un poema. Ve de dinar amb una persona del món econòmic i em repeteix unes quantes vegades: "Estic fet pols. No m'he menjat ni el segon plat. M'ha pintat un panorama tan terrible que he perdut la gana". Em punxen i no em treuen sang.

17.05 Decideixo passar-me tres dies reclòs escoltant Michel Petrucciani.