Publicitat
Publicitat

Cap al referèndum fallit?

Un referèndum il·legal aconsegueixi celebrar-se o no depèn de la correlació de forces entre els convocants del referèndum i els seus adversaris

Ara que Catalunya enfila finalment el camí del referèndum unilateral, la gran incògnita continua sent si s’arribarà a celebrar. Per mirar d’aclarir-la pot resultar instructiu analitzar l’últim referèndum il·legal celebrat fins ara a Europa.

Tot va començar el 2007, quan la República Srpska (RS) -una de les dues entitats que formen Bòsnia i Hercegovina- va oficialitzar el 9 de gener com a Diada de la República. El 9 de gener de 1992 és la data en què es va proclamar la República del Poble Serbi de Bòsnia i Hercegovina, el protoestat precursor de la RS presidit per Radovan Karadžić. A més, el 9 de gener és el dia de Sant Esteve, màrtir de la cristiandat i patró de la RS.

El 2013 Bakir Izetbegović, fill de l’històric Alija Izetbegović i dirigent del principal partit bosníac, va demanar al Tribunal Constitucional de BiH que comprovés si la llei sobre festes de la RS era compatible amb la Constitució. El 2015 el Tribunal va sentenciar que l’establiment del 9 de gener com a diada oficial de la RS era anticonstitucional perquè la festa no es basava en els valors compartits per les tres nacions constituents de BiH -una manera de dir que la data triada i la seva inevitable connexió amb la guerra no portaven bons records a la població croata i bosníaca-. Davant aquest revés, les autoritats de la RS van anunciar que desobeirien el TC i el 15 de juliol de 2016 van aprovar la celebració d’un referèndum per conèixer l’opinió de la població sobre la tria del 9 de gener com a Diada de la República Sprska.

Encara que el referendumisme català sigui potent, el suport a la independència -que finalment és el que es posa a votació- no té una base tan àmplia

L’oposició al referèndum va ser immediata. Tant Izetbegović com Valentin Itzko -l’alt representant que supervisa l’aplicació dels Acords de Dayton- van posar el crit al cel. El referèndum no solament violentava els Acords sinó que podia ser interpretat com un test per a la secessió de la RS. Washington i Brussel·les van coincidir tant en l’oposició al referèndum com en l’anàlisi del que suposava. En el seu comunicat els ambaixadors del PIC SB (Peace Implementation Council Steering Board) -amb l’excepció del rus- van ser prou contundents: “Instem les autoritats de la RS a no celebrar el referèndum”. Els ambaixadors ho van aprofitar per deplorar la retòrica secessionista que envoltava el referèndum i per reafirmar el seu compromís inequívoc amb “la integritat territorial i l’estructura fonamental de BiH com un estat únic i sobirà que comprèn dues entitats, que no tenen dret a la secessió”.

El 17 de setembre de 2016 el Tribunal Constitucional de BiH va suspendre cautelarment la celebració del referèndum. La RS es va defensar amb l’argument que la convocatòria s’emparava en la llei de la RS sobre referèndums de 2010, que s’havia elaborat en vista del Codi de Bones Pràctiques de la Comissió de Venècia i mai havia estat qüestionada per aquesta institució. Així, malgrat l’explícita prohibició del TC i els advertiments de la comunitat internacional, el 25 de setembre de 2016 es va celebrar el referèndum. Amb una participació del 56 per cent, prop del 100 per cent dels votants van expressar el seu suport al 9 de gener com a Diada de la República Sprska. I la votació va tenir efecte: el 9 de gener passat la RS va celebrar la Diada.

La pregunta que cal fer-se és òbvia: com pot ser que la RS desafiés la prohibició del Tribunal Constitucional de BiH, la severa reprimenda de l’alt representant i la ferma oposició de la comunitat internacional? La resposta té a veure amb les condicions locals. BiH és un estat fallit que s’aguanta amb pinces i -sense dir-ho- tots els actors preocupats pel seu futur van atènyer una mateixa conclusió: impedir el referèndum hauria estat més disruptiu que permetre’l. Més enllà de les condicions locals, aquí podria haver-hi una lliçó general: que un referèndum il·legal aconsegueixi celebrar-se o no depèn de la correlació de forces entre els convocants del referèndum i els seus adversaris. En el cas que ens ocupa, a la feblesa congènita de l’estat bosnià s’hi afegeix la fortalesa de la RS (com es va comprovar a posteriori per mitjà del suport gairebé unànime dels votants). En el cas del referèndum català, les condicions són inverses: l’estat espanyol és molt més fort que BiH i, encara que el referendumisme català sigui potent, el suport a la independència -que finalment és el que es posa a votació- no té una base tan àmplia. El referèndum català pot tenir data i pregunta, però si som realistes (i la teoria de la correlació de forces funciona) no és evident que arribi a celebrar-se -o no amb els efectes que preveuen els seus promotors.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT