Cap a una intel·ligència híbrida

Volem que la intel·ligència híbrida estigui plenament impregnada de valors humans

Robot a l'exposició "AI: More than Human", inaugurada al Barbican Centre, a Londres, el maig del 2019. / BEN STANSALL / AFP
ALBERT CORTINA
ALBERT CORTINA Advocat i urbanista. Director de l’Estudi DTUM

En les pròximes dècades la intel·ligència humana i la intel·ligència artificial formaran equip. Cada cop més les empreses requeriran aquest nou talent híbrid. No necessitarem sistemes autònoms controlats per ordinadors sinó sistemes automàtics controlats per persones. Hem d’invertir sobretot en innovació humana al mateix temps que ho fem en innovació tecnocientífica.

Els que apostem per un humanisme avançat que lideri la nova societat biotecnològica intuïm que en el present segle XXI emergirà una intel·ligència híbrida com a resultat de la suma de la intel·ligència humana i la intel·ligència artificial.

L'essencial per afrontar aquest futur que ja és present serà que les persones connectin la seva ment (raó-intel·lecte) al seu cor (sentiments-interioritat). Que desenvolupin plenament les seves capacitats i intel·ligències múltiples deixant actuar la intel·ligència espiritual, que és realment la que els permetrà transcendir la realitat i aconseguir la millor versió de si mateixos.

L'adveniment de la singularitat tecnològica que profetitza el messianisme transhumanista en veritat no és tan a prop, malgrat que l'enginyer en cap de Google Ray Kurzweil ens anunciï que la intel·ligència artificial superarà aviat la intel·ligència humana. D’acord amb bona part dels experts en intel·ligència artificial, falta molt perquè arribi el moment que les capacitats de les màquines siguin més grans que les capacitats dels cervells humans biològics.

En el present segle XXI emergirà una intel·ligència híbrida com a resultat de la suma de la intel·ligència humana i la intel·ligència artificial

El professor de gestió del MIT Thomas Malone afirma que la intel·ligència artificial tan sols és el resultat de connectar les intel·ligències humanes. Així, una superment o intel·ligència col·lectiva és una xarxa de persones i màquines connectades que semblen actuar de forma intel·ligent. En aquests moments, l’únic que fan les màquines és potenciar la nostra connectivitat humana i accelerar superments.

Des de l’humanisme avançat volem que la intel·ligència híbrida estigui plenament impregnada de valors humans, ja que continuaran sent necessaris per ser un bon professional i una bona persona en un món canviant i accelerat, complex i amb canvis disruptius avui inimaginables. 

Valors i virtuts com la responsabilitat, la integritat, l'honestedat, la generositat, la confiança, la humilitat, la sobrietat, la tenacitat, l'optimisme, la paciència, l'alegria, l'empatia, la sinceritat, el sentit comú, la iniciativa, el gust per l'autonomia, la motivació, la sana ambició, la capacitat d'aprendre durant tota la vida, la força de voluntat, la creativitat, la sensibilitat, el gust per les coses ben fetes, el saber gaudir de la vida, la capacitat d'esforç, la flexibilitat, la curiositat, l'autoconfiança, la capacitat de superar els fracassos, la fe en el nostre projecte de vida i vocacional, la passió... són valors humans difícilment reproduïbles en un robot autònom intel·ligent, en un algoritme o en una superintel·ligència artificial.

Probablement en les pròximes dècades s'ampliarà la diversitat d'identitats biològiques com a conseqüència de la hibridació dels humans amb les màquines i d'una llibertat més gran en el disseny morfològic dels éssers humans fruit d'unes revolucions digital i biològica que avançaran de forma exponencial. També veurem com la revolució transhumanista servirà per iniciar la Cinquena Revolució Industrial amb la colonització i comercialització dels espais ultraterrestres 

Els éssers humans estem començant a superar la idea de que només podem viure confinats a la Terra i la voluntat emprenedora de molts innovadors del segle XXI ha començat a desenvolupar estratègies i tecnologies increïbles que fan del cosmos una nova realitat vital i econòmica. Iniciem també la revolució espacial.

Els progressos i la revolució industrial del cosmos aviat seran visibles. Els humans estem ja generant construccions i instal·lacions a l’espai. Així, es probable que la nova civilització ultraterrestre lideri un profund canvi econòmic i social que transformarà tots els desafiaments a què ara ens enfrontem com a humanitat.

La indústria de l’espai aconseguirà properament progressos tecnocientífics que apunten cap a una nova fase en l’evolució humana. La creació d’estacions en l’espai exterior i de colònies o ciutats ultraterrestres és un objectiu que s’atreveixen a projectar alguns humans avançats, anant més enllà dels límits del planeta.

Trencar els límits de les fronteres de la naturalesa i de la condició humana, així com anar més enllà dels límits del planeta són desafiaments que planteja la nova utopia o distopia posthumanista.

No obstant, les preguntes essencials dels homes i les dones del nostre temps continuaran sent les de sempre: què ens fa humans?, com ser persones amb plena dignitat i llibertat?, què és la consciencia?, ¿té algun sentit la vida humana i la vida de la resta d’éssers vius del planeta?, com ens podem responsabilitzar millor de custodiar la biosfera?, ¿podem transcendir espiritualment cap a un més enllà?, què és l’ànima?, ¿assolirem la immortalitat?, ¿té alguna direcció i propòsit l’evolució del cosmos?, quin paper tenim nosaltres en aquest projecte humà i de l’univers?

A mesura que es va desenvolupant la nostre concepció d’un univers viu i amb un propòsit i sentit, els humans ens preguntem amb més consciència per la substància del nostre ésser i per l’existència de Déu.

Actualment, en diversos ambients científics oberts a la metafísica i la mística, a la dimensió mental pròpia del planeta Terra, com a part integrant de l’Univers, se la denomina noosfera, és a dir, l’esfera de pensament formada pel conjunt d’éssers vius dotats d’intel·ligència.

A mesura que la intel·ligència artificial ajudi els humans a abordar de manera més eficient les tasques operatives resultarà més necessari empoderar els equips humans dins les organitzacions públiques i privades en aquest talent híbrid mitjançant un lideratge humanista que permeti a les persones centrar-se en el seu projecte vital i en el que de veritat importa. La clau del nou Renaixement humanista serà connectar la ment al cor.