Carta a Ansu Fati: '16 anys, 9 mesos i 25 dies'

El teu desig de jugar al Barça l’has complert de forma precoç, als 16 anys, 9 mesos i 25 dies. Primers minuts, primers rècords i primers gols. Aquell somni infantil s’ha acabat i ara el que comença és una carrera de futbolista d’elit, que pot durar 16 anys, 9 mesos i 25 dies més.

Un dia tindràs parella i els aficionats ho sabrem perquè els gols ja no els celebraràs amb el somriure ingenu i la cara de sorpresa d’aquests primers que has marcat. Buscaràs la càmera, t’hi plantaràs a davant i ajuntaràs, en forma de cor, els dits grossos i índexs de les mans. Un altre dia –més d’hora que tard, si segueixes el calendari vital dels futbolistes– descobrirem que després de fer un gol agafes la pilota i te la poses a sota la samarreta. Voldrà dir que esteu embarassats, i així, quan ja hagin nascut els teus fills, et posaràs el dit gros a la boca, com si fos un xumet, i te’ls emportaràs a les celebracions dels títols. Fins al dia que l’absència d’un familiar molt estimat et faci mirar al cel després de cada gol.

Hi ha coses del teu futur que no podem predir, però n’hi ha d’altres que són més difícils d’esquivar. Marquen el pas al futbol adult contemporani uns quants ritus d’iniciació. Passen els anys d’un futbolista i els tatuatges s’acumulen a les supersticions, els talls i tints de cabells estrafolaris conviuen amb uns auriculars cada vegada més grossos per baixar dels autobusos que et porten als estadis o dels avions privats que et faciliten les escapades a Eivissa. Hauràs de decidir (o deixar que decideixin per tu) si el teu primer negoci fora del futbol serà un restaurant o una línia de roba, i si el documental sobre Ansu Fati el voldràs a Amazon o a Netflix.

Tot això és fàcil imaginar-t’ho. Què passarà amb tu d’aquí al 2036 no ho sap ningú. La diferència és que, fins a principis d’aquest mes de setembre, només havies de gestionar una incertesa íntima. La teva i la de la teva família. Ara, l’esperança és col·lectiva. La il·lusió de poder debutar un dia al Barça es transforma (en el millor dels casos, que és el teu) en la pressió diària de poder-hi jugar dos cops per setmana, sota la nostra mirada ciclotímica, els propers 16 anys, 9 mesos i 25 dies.

I això passa en un moment transcendental per a la família blaugrana. Portem un temps detectant símptomes d’esgotament en els més grans de la casa i, de cop, sense que ens haguessin informat de cap embaràs, anem un dia al camp i assistim al naixement d’un net esplendorós, a qui ens aferrem per pensar que la vida (i el futbol) continuen.

P.D. És impossible no emocionar-se veient el dibuix que t’ha fet l'Alex Gallego, i que capta exactament el que han sigut els teus primers instants amb el Barça. La suor al front i la barreja, en la mirada, de la il·lusió i la incredulitat d’un nen de setze anys.