Carta a Josep Borrell: "A la BBC no se 'li' pot enganyar"

PeriodistaDavant d'un penal decisiu, fins i tot als jugadors més experimentats els tremolen les cames. Ets ministre d'Afers Estrangers i la imatge internacional del teu país viu un moment delicat. Acceptes anar a la BBC, sabent que el teu predecessor en va sortir escaldat. Però tu no fallaràs. Tu no pots fallar, et dius just abans de seure i començar l'entrevista.

Al davant hi tens un rival a qui vas aplaudir sorollosament quan ara fa tres anys va posar Raül Romeva contra les cordes. Es diu Stephen Sackur, té 54 anys i ha estat corresponsal a mig món. Des del 2005, presenta 'Hard talk' i busca les pessigolles als principals dirigents mundials. Però més que el seu currículum, el que t'impressiona és la samarreta que defensa. Són tres sigles –BBC– que es diuen ràpid però que pesen molt. Si Jorge Valdano estigués assegut al teu lloc, parlaria de “por escènica”. Josep Lluís Núñez hi afegiria que a la BBC –com al soci– “no se 'li' pot enganyar”.

Més valdrà, doncs, que aquí no t'arrisquis amb metàfores desinfectants ni busquis la complicitat de l'audiència referint-te a l'arquitectura capellanesca de mossèn Junqueras. Has de vigilar molt què dius i com ho dius, i més ara que ja fa temps que vas deixar el Parlament Europeu i et notes l'anglès rovellat. No vols fer un Dastis, que el dia que va anar a la BBC (ell, amb Andrew Marr) va pensar que què havien de saber aquests anglesos d'Espanya i els va engaltar que les imatges de les càrregues de l'1-O eren falses. Tu has de tenir en compte que la BBC actua com un gran polígraf planetari, un filtre, una lupa, una 'máquina de la verdad' que, si bades, et despulla.

Comença l'entrevista i, encara no saps com, a tu que dialècticament te'n surts de totes, ja t'han arrencat que preferiries que els líders independentistes no fossin a la presó. La jugada del partit arriba uns instants després. Sackur et pregunta si Catalunya és una regió o una nació. En qualsevol altre lloc, hauries contestat que ni una cosa ni l'altra; que diu la Constitució que és una comunitat autònoma. Però allà –la por escènica, veus– et venç. Se't nota quan t'ho repregunta: assenteixes de paraula –”Ahà”, murmures–, mentre ho negues amb el cap, movent-lo d'esquerra a dreta. La BBC deixarà tota la setmana com a tuit fixat “'Catalonia is a nation', says Spain's Foreign Minister” i tu tornaràs a Madrid amb l'alegria de veure com la guerra dels màsters ha tapat la rellevància que el ministre d'Afers Estrangers d'Espanya reconegui, contravenint la Constitució que 'nos dimos entre todos', que Catalunya és una nació.

P.D. Passa poques vegades que un polític no digui el que ja sabem que dirà. I potser passaria més si la neocensura político-digital no demanés el cap de qualsevol representant públic que surti del guió que nosaltres ja tenim escrit mentalment. Gràcies, ministre, i gràcies, sobretot, BBC.