Carta a Miquel Roca: "No és la Constitució, estúpids!"

Han passat els anys i ara estem en una altra fase: la d'espanyolitzar Catalunya

ALBERT OM
ALBERT OM

Aquests dies de pont constitucional m'he pres la llibertat de redactar un parell d'articles d'un hipotètic futur text, amb l'esperança que contribueixin a trobar una sortida democràtica al moment que vivim. Els hi envio a vostè, com a expert en la matèria, amb la confiança que em sabrà dir si vaig ben encaminat, si vol que n'escrigui més o si ho deixo aquí.

Sàpiga que vostè –únic pare català viu de la Constitució de 1978– serà la primera persona que llegirà aquests articles. Veurà que els he intentat escriure de la forma més breu i sintètica de què he sigut capaç. Entengui'ls com el que són: un esborrany, fruit d'una redacció unilateral, i per tant, subjecte a qualsevol millora que em volgués proposar. Són només dos articles, però crec que haurien de ser els primers de la nova Constitució espanyola, perquè afronten els dos grans conflictes democràtics que tenim plantejats. No faig més preàmbuls.

Article 1: Espanya és una monarquia parlamentària. Els ciutadans, dipositaris de la sobirania nacional, podran decidir en referèndum si volen que ho continuï sent o si prefereixen que l'Estat s'organitzi en forma de república.

Article 2: L'estat espanyol l'integren totes aquelles nacions o regions que voluntàriament decideixin formar-ne part. La Constitució vetllarà per la unitat d'Espanya, per bé que no la podrà imposar a aquells territoris que, sobiranament i per mecanismes democràtics, vulguin exercir el dret a l'autodeterminació.

Què li semblen? ¿La primera impressió és bona o és dolenta? Ja imagino que no deuen ser res de l'altre món. Els he escrit procurant aplicar el mateix sentit comú que és a la base de qualsevol relació humana en llibertat. De fet, es podrien resumir en un sol punt: estarem junts mentre vulguem estar-hi i ens organitzarem com ens sembli que ens anirà millor. Sé que em dirà també que no hi ha gaires Constitucions al món que prevegin el dret d'autodeterminació d'una part del territori. Ho trobo un avantatge: seríem dels primers a fer aquest pas, ens convertiríem en un exemple democràtic a seguir, com va passar amb el matrimoni homosexual.

Què els troba, massa ingenus? ¿Creu que Espanya no acceptarà mai dos articles com aquests? Si és així, senyor Roca, li acabaré donant la raó a la idea que ha repetit aquests dies, que no cal intentar reformar la Constitució. Si és així, vol dir que la Constitució no és el problema. És només l'excusa. Allò que de veritat és sagrat i indiscutible no és la Constitució, sinó la monarquia i la unitat d'Espanya.

P.D. Per tant, i sense ironies, felicitats per la feina feta el 1978. Eren els temps en què vostè i molts d'altres mantenien l'esperança de catalanitzar Espanya. Han passat els anys i ara estem en una altra fase: la d'espanyolitzar Catalunya. Si hi ha sortida, costa veure-la.

Més continguts de