Bombolla bancària
5 DE NOVEMBRE DE 1975. Un Seat 1430 para davant de la Caixa d’Estalvis Sagrada Família, a la cantonada de Consell de Cent amb Villarroel. Un jove es queda al volant, mentre una noia i dos nois entren a la sucursal, amb la cara tapada. Disparen contra el guàrdia jurat i fugen amb 1,2 milions de pessetes. Cada dia s’obre una nova oficina bancària a la província de Barcelona. 273 en els nou primers mesos de l’any. Com més oficines, més atracaments. Més llocs de treball, també. La Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona busca delegats per a les noves sucursals a Vic, Igualada, Sabadell, Terrassa, Manresa, Mataró, Berga, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. El termini d’admissió de sol·licituds acaba — com tantes altres coses — el 20 de novembre.
És dimecres i l’agenda a Barcelona es presenta atapeïda. A les 19.30, a l’Ateneu, conferència de Manuel Vázquez Montalbán: “Medios de comunicación y sociedad”. D’allà cap al camp del Barça: avui Copa de la UEFA Barça-Lazio. Ja s’han fet les primeres proves per instal·lar un marcador electrònic a l’estadi, però encara no es podrà estrenar aquesta nit. I si només podeu assistir a un acte, apunteu-vos aquest: 17.30 h, a la planta baixa de Jorba Preciados, l’escriptor Álvaro de Laiglesia, a la sazón director de La Codorniz, presentarà el seu últim llibre, Una larga y cálida meada.
Robert Saladrigas signa un emotiu article a 'Tele/eXpres' sobre el recital de Raimon del 30 d’octubre, amb 8.000 persones al Palau d’Esports. “Único, afirmativo, probablemente histórico, la más importante experiencia ciudadano-cultural registrada en los últimos tiempos”. Per ambient, el que sembla que hi ha al Sàhara. La Marxa Verda continua detinguda a Tarfaya esperant les ordres del rei Hassan II per avançar cap a territori espanyol. Es parla de més de 300.000 homes i 25.000 dones, de les quals un 80% serien prostitutes, si hem de fer cas a l’enviat especial, que cita un oficial marroquí: “Por la noche, al ritmo de tambores, flautas y otros instrumentos improvisados, se canta, se baila y parece que un estado de excitación reina entre la muchedumbre”.
Ja fa vint-i-quatre hores que han operat Franco i l’equip mèdic habitual depura el llenguatge dels seus informes: “La ascitis no ha recidivado ostensiblemente”, que certament com a títol de llibre no seria tan comercial com el d’Álvaro de Laiglesia. També es van coneixent nous detalls de la intervenció quirúrgica. A la sortida, un dels metges es veu que va ser advertit que tenia una taca de sang a la bata: “«Guardaré esta mancha sin quitármela, como una reliquia», lo que produjo honda emoción en los miembros de la Casa Militar”, relata Tele/eXpres. Perich, a la seva vinyeta a 'La Vanguardia', resumeix com estan les coses: “Algunas veces tengo la impresión que me toman por tonto. ¿Y las otras? No, las otras tengo la certidumbre”.
