Carta a Theresa May: 'Això s’arregla votant'

¿Creu que separar-nos d’Espanya ens seria més senzill que al Regne Unit sortir de la Unió Europea?

Benvolguda primera ministra, sé que va prou atabalada aquests dies, però permeti’m que li escrigui aquesta breu carta des de Catalunya. Aquí som molts els que diem que només votant sortirem del nostre propi cul-de-sac. És quan mirem a Londres que no sabem si podem mantenir aquesta afirmació.

Al final li formularé una pregunta, però deixi’m abans que provi de resumir el que ha passat. El seu antecessor, David Cameron (per cert, què se n’ha fet?), convoca un referèndum per decidir si el Regne Unit vol sortir de la Unió Europea. Se celebra el 23 de juny del 2016 i guanya el 'sí' amb un 51,8% dels vots. Ell marxa cap a casa i vostè, que era ministra de l’Interior, fa les maletes per anar-se’n a viure al 10 de Downing Street. El 'què' ja estava clar. Ara faltava aclarir el 'com'.

És així que vostè es planta a Brussel·les i els diu: "Mireu, no ha guanyat l’opció que jo volia, però ara ja està fet. Tinc un mandat democràtic dels britànics per marxar de la Unió, per tant, posem-nos a negociar la sortida". Es donen dos anys per al divorci: 29 de març del 2019. Tancar els termes de l’acord els porta mesos i, quan finalment els pacten, són els diputats de Westminster els que no li aproven a vostè. No els agrada aquell Brexit. En volen un altre. Més dur. Més tou. O no en volen cap. I és així, senyora May, com comença a perdre votacions. Té el consell de ministres trencat, el partit dividit, la premsa en contra, les xarxes la ridiculitzen i tothom la dona per amortitzada, però vostè resisteix. Entre altres coses, perquè els seus col·legues li fan el llit, però no gaire, perquè saben que el país està en una rotonda i condueixi qui condueixi és difícil que pugui trobar una sortida que generi un cert consens dins d’un autobús anàrquic que va donant cops de volant.

Alguns volen optar per celebrar un segon referèndum, a veure què passa aquest cop. D'altres, per tornar a convocar eleccions, però ja serien les terceres en quatre anys i tampoc sembla que hagin servit per aclarir gaire res. Quan no hi ha camí, l’única solució és guanyar temps. Per això dijous aproven demanar a la Unió Europea una pròrroga de tres mesos en el Brexit. Per si durant aquest temps, sonés la flauta.

Ara sí, senyora May, la pregunta: en vista dels fets i per la seva experiència, en el cas que a Catalunya es pogués acabar celebrant un referèndum d’autodeterminació i guanyés el sí, ¿creu que separar-nos d’Espanya ens seria més senzill que al Regne Unit sortir de la Unió Europea?

P.D. Per a qualsevol canvi de sobirania, un referèndum és la solució més democràtica. Però no és màgica. No desapareixen els problemes d’avui per demà. A menys que l’opció guanyadora sigui la que implica no tocar les coses de tal com estan. Llavors tot va com una seda.

Més continguts de