L’alcalde de la Terra plana
Les plataformes en streaming s’han convertit en un reservori de documentals de tota mena. Un dels que s’han fet populars últimament és Behind the curve ( La Tierra es plana ), de Daniel J. Clark, en què es posa a prova els personatges que defensen que la Terra és plana. És obvi que es tracta de material fàcil a l’hora de triturar-lo i que el director manté una subtil burla dels personatges. Ho veiem en el muntatge tot just començar, quan ens presenta un dels protagonistes, Mark Sargent, un youtuber que s’ha convertit en l’heroi dels terraplanistes. En té cinquanta-i-pocs i viu amb la seva mare, una dona que demostra un excés de paciència amb els invents i les bajanades conspiratòries del seu fill. A continuació ens presenten un altre membre del col·lectiu, que rebutja ser titllat de peculiar: “La gent es pensa que som friquis que encara vivim amb la mare”. I el muntatge retorna a Mark Sargent i la seva mare preparant-li una sopeta de pollastre per dinar.
El documental falla potser en el més simple: la proposta de viatjar amb un terraplanista fins al límit del cercle pla, allà on hi hauria l’abisme que permetria saltar a l’Univers.
El documental alterna tres nivells de relat: el d’anar presentant personatges que defensen que la Terra és plana, el contrast de les seves teories amb científics experts que s’enriuen de les tesis que defensen i, el més interessant, un nivell més implícit en què intenta mostrar la conducta psicològica dels terraplanistes. És a dir, les gratificacions emocionals que reben en la seva comunitat d’ignorants, que és el que explica la seva negativa a entendre un raonament científic. El documental mostra com els que s’han convertit en líders del moviment guanyen, per primera vegada a la seva vida, un espai de reconeixement, un estatus, encara que sigui d’un grup d’individus tan curts de gambals com ells. A Mark Sargent el veiem constantment vestir una samarreta on al pit hi posa “Soc Mark Sargent”, amb ínfules d’heroi i el desig de ser reconegut pel carrer. Patricia Steere és l’altra gran dama del moviment. Una dona que, dins del col·lectiu, s’ha convertit en presentadora i entrevistadora i manté un vincle peculiar amb Sargent, de tal manera que es potencien mútuament. Les conferències són trobades de friquis on tothom està satisfet: uns perquè són els líders, les estrelles, que pugen a l’escenari a alliçonar la resta; el públic perquè aconsegueix una fàcil accessibilitat als seus herois i se sent privilegiat. Els únics dos motius pels quals val la pena veure el documental són, primer, per entendre com funciona i es retroalimenta qualsevol comunitat d’hiperventilats amb poca feina i, segon, per un final molt còmic en què l’intent de demostrar que la Terra és plana els porta a descobrir, no ho diríeu mai, que és rodona!
