Els alcaldes assenyalats

QUÈ ÉS PERSECUCIÓ? És la pregunta que plana llegint la premsa d’aquest dijous, com si fóssim en un vell anunci de compreses. El Punt Avui i l’ARA ho tenen clar: citar a declarar 712 alcaldes i amenaçar-los amb els Mossos. Home, així a simple vista sembla una forma de persecució poc moderada. La Vanguardia també ho deixa anar, però amb la subtilesa equilibrada que marca la casa, demanant “proporcionalitat” i mostrant “preocupació per la decisió”. La “proporcionalitat” també la recomana El Periódico, que, no obstant, aplaudeix la decisió. Enric Hernández, l’home que demanava (amb justícia) que ningú fos assenyalat per les seves idees polítiques, aplaudeix a l’editorial del diari que els alcaldes siguin assenyalats.

El País hi dona moltes voltes: l’endemà de la ràtzia del fiscal, l’editorial recorda unes paraules de Puigdemont de fa quatre dies en què convidava a “mirar als ulls els alcaldes” i demanar-los el referèndum. Puigdemont, és cert, no demana que els tirin flors, però El País ho eleva a peticions d’“ escrache ” que “trenquen la pau municipal”. Si suposen que s’indignen igual amb la persecució judicial de l’Estat és que fa dies que no obren els diaris: efectivament, la persecució judicial és un “pas inevitable” per complir amb el TC. És evident que en aquest Procés només es pot assenyalar en una sola direcció.

SENSE LLUM

Un subtítol de portada d’ El Mundo va generar hilaritat. “El govern espanyol està disposat a tallar la llum als centres de votació il·legals”, deia la peça, amb un títol que feia joc de paraules: “L’Estat curtcircuita l’1-O”. Que un s’imagina l’electricista rodejant un col·legi electoral, esbotzant la porta de la sala de màquines i tallant els cables, cridant a la Guàrdia Civil: “Això ja està, eh?” La peça cita fonts del govern espanyol, sense especificar si la idea ve d’algú que té poques llums o d’un il·luminat.