PAREU MÀQUINES

Els algoritmes, contra les males notícies

Els programes eviten que els anuncis apareguin en informacions teòricament negatives

Llegeixo al Guardian la notícia que les revistes i els diaris anglesos han deixat d'ingressar 170 milions de lliures en publicitat perquè els algoritmes que gestionen automàticament els anuncis dels digitals evitaven d'inserir-los en notícies (teòricament) negatives. Els programes que decideixen on arriben els bàners tenen uns filtres de manera que si la notícia en qüestió té paraules com mort, atac o sexe, els veta per si de cas, ja que cap marca vol que relacionin la seva imatge –posem per cas– amb una catàstrofe natural en què han mort desenes de persones. El problema, esclar, és que els algoritmes van pel broc gros i, per exemple, no van deixar que alguns anuncis arribessin a articles sobre Joc de trons o sobre el Mundial de Rugbi perquè allà hi apareixia la paraula "atac". En els últims anys, a més, hi ha hagut una inflació de paraules vetades, de manera que ara ja hi ha entre 3.000 i 4.000 termes que són considerats verí per a la publicitat. Això ha provocat que algunes de les notícies més llegides, pel fet que tracten assumptes cabdals –el món no acaba de rutllar, com sabeu– acaben sent penalitzades per un algoritme. Tenint en compte els problemes de la premsa per trobar el seu encaix digital, la pregunta que queda surant en l'ambient és: influirà això editorialment?

Si portem això a l'extrem, com si es tractés d'un episodi de Black mirror, ens trobarem que ben aviat els mitjans decideixen començar a publicar només articles amb paraules clau de les que abelleixen els algoritmes, o sigui, les marques. Cap notícia sense esmentar els tres conceptes clau: bellesa, amor o comprar. Seria un diari de bones notícies, però només perquè així ho ha decidit la Coca-Cola. El resultat consistiria en una societat anestesiada per una premsa cotonosa i una ciutadania no pas gaire allunyada de la que retratava Aldous Huxley al seu Un món feliç.