Una altra Lliga

Llegeixo amb satisfacció la intenció de Sandro Rosell de modificar l'actual Lliga espanyola per donar més pes a les competicions internacionals. La proposta europeista del president del Barça passa per reduir la Lliga a 16 equips (ara n'hi ha 20) i ampliar la Champions League a 64, duplicant el nombre actual. Això implicaria un calendari amb menys partits i de més nivell. Un horitzó que no pot fer més feliços els que ens agrada el futbol però no en som fanàtics integristes.

Ara bé, com passa a la vida domèstica, un cop decideixes fer reformes, val la pena posar-s'hi a fons. El senyor Rosell vol revolucionar el futbol continental, però podria ser més ambiciós i proposar un canvi més radical que capgiri el món del futbol tal com el coneixem. No li diré res dels horaris perquè, per molt que es prometi en campanya, aquí els clubs no hi pinten res. Es juga a l'hora que dicten les teles i qui no vulgui fer-ho, no cobra. Tanmateix, centrats en la qüestió temporal, sí que podríem escurçar els partits. Ara que no tenim temps per a res, noranta minuts són massa. Amb dues parts de mitja horeta ja faríem. Els jugadors se'ns espatllarien menys i els espectadors s'estalviarien molt tedi en els partits decidits o intranscendents.

Si el president Rosell vol un futbol més atractiu i descansat, ha de proposar més entrenadors per equip. Cinc o sis que es reparteixin la pressió de suportar vestidors carregats d'estrelles postadolescents. L'al·licient és innegable: tècnics diferents que reflecteixin tots els perfils i necessitats possibles. Des d'un messies a l'estil Guardiola fins a un brivall seductor com Mourinho, passant per un geni tantsemenfotista i relativitzador com Tito Vilanova.

I, finalment, la reforma més ambiciosa que Rosell podria afrontar: aconseguir aficions sanes que defugin la violència, la histèria i el fatalisme. Malauradament, molt hem de témer que això seria una altra història. O una altra Lliga.