Àngel Casas

Em llevaré a tres quarts de 8. M'agrada despertar-me amb música clàssica. Abans ho feia amb les notícies, però ara són tan bèsties que necessito una mica de temps abans d'entrar a la realitat. Com sempre, mandrejaré cinc minuts abans de posar els peus a terra, després faré un bot i em llevaré. Em dutxaré i em delectaré amb un bon esmorzar. Ara ja sí, faré un petit tast de notis veient la informació del matí de BTV. Sempre esmorzo el mateix: suc de taronja, un petit entrepà de pernil i cafè amb llet. Visc a Sant Just, i cada matí tinc tres quarts d'hora de trajecte per arribar a la feina, al 22@. Llavors és quan m'enfronto a la realitat pura i dura. Al cotxe escoltaré la ràdio i aniré fent zàping per les notícies, que se'm tiraran al damunt de manera ferotge. Arribaré a la tele a les deu, cosa que està molt bé perquè durant les dues primeres hores del dia em costa prendre decisions, i el viatge en cotxe em servirà per espavilar-me. Quan arribi miraré l'agenda, la premsa convencional i aniré empalmant visites i reunions que tingui programades, i altres d'imprevistes. Aprofitaré l'hora del dinar per parlar amb el Muxí, el cap d'informatius. I dedicaré la tarda a tancar els pressupostos amb el consell d'administració. A les vuit aniré cap a casa a sopar amb la família. També veuré el Barça mentre faig una mica de bici estàtica. M'agrada veure alguna cosa mentre pedalo, si no és molt avorrit. Algun cop que havia coincidit amb el Perico Delgado li deia: " Perico, yo he corrido contigo ". I ell, que té molt bon humor, deia: " Pues no te vi ".