La controvertida moda unisex

Democratitzar la moda no és comprar 'low cost' sinó vestir com es vol i no en funció d’uns mandats de gènere que ja estan molt caducats

Els temps canvien, però ho fan tan lentament que per regla general ni ens n’adonem. Només des de la distància es veu que les coses no són com eren abans-d’ahir. Si a això hi sumem que la moda està en contínua evolució i que el seu atractiu rau justament en la seva condició d’univers en permanent transformació, encara costa més recordar en quina temporada es van posar de moda les muscleres (any 80) o quan van començar a ser substituïdes per les armilles (anys 90). Sigui dit que la moda no és només una manera festiva de vestir les èpoques sinó que, pel seu efecte cohesionador, és una manera de construir-les socialment, ja sigui per bé o per mal.

La notícia que alguna cosa està canviant en el terreny de la indumentària davant dels nostres propis nassos -i no en la superfície (muscleres sí, muscleres no), sinó en el seu aspecte més profund- va caure fa uns dies en el terreny de la controvèrsia. D’una banda, un institut britànic ha decidit instaurar l’uniforme unisex o neutre, tal com l’han anomenat; i, de l’altra, la cadena també britànica de grans magatzems John Lewis ha eliminat de les seves botigues la divisió entre roba de nenes i roba de nens, i ha posat a la venda roba que no distingeix entre els uns i les altres, com fins ara era costum.

Nosaltres que pensàvem que només eren els catalans els que hem embogit sucumbint a la fal·lera independentista -abduïts, puigdemonizats i cuperizats-, i ara resulta que els fills de la Gran Bretanya han vist alterades les seves neurones per culpa del Brexit. A qui se li acut?, han dit alguns, i s’han posat les mans al cap, convençuts que el gènere neutre és un invent de ments malaltisses. A casa nostra també tenim iniciatives semblants, vingudes de petites marques de roba disposades a desafiar el paradigma de gènere. Alleujats, alguns respirem i diem: ja tocava! Ja toca enterrar el rosa i el blau, que tant mal han causat a qui no s’identificava amb el color que li havia tocat i que tant mal han fet en general.

Vestint els nens i les nenes en funció del seu sexe i no dels seus gustos els fiquem en compartiments separats i els obliguem a viure vides diferents

L’uniforme que els alumnes i les alumnes de la Priory School portaran aquest curs 2017/18 consta de pantalons llargs grisos, camisa blanca, corbata ratllada i jersei blau marí. Jo, que sempre he pensat que a les dones la corbata els esqueia d’allò més -vegin si no les elegants femelles de la francesa Rive Gauche-, estic encantada. Finalment un grapat de noies s’estalviaran la incòmoda faldilla que jo vaig haver de portar a l’escola i que em feia picor, per no mencionar el fred gelador que entra a l’altura del genoll, on no arriba el mitjó alt. Alguns s’han dolgut de la nova estètica: tan mones que estan les nenes ensenyant cuixa com si fossin cantants de cabaret!

Fa quatre anys els alumnes d’algunes escoles de Nantes, sumant-se a una campanya contra la violència de gènere, es van posar faldilles com a símbol contra el sexisme. I el mateix han fet enguany els alumnes d’una acadèmia d’Exeter, que per culpa de la calor van optar per la minifaldilla inventada per Mary Quant perquè la direcció els va prohibir els shorts. La realitat és que aquests primers passos cap a una moda unisex són la resposta a una creixent demanda social: a força de visibilitzar la intersexualitat i la transsexualitat, el binarisme de gènere es va desdibuixant. Acabar amb el model que el ratifica és l’únic camí: acabar amb la discriminació en benefici del lliure arbitri.

Democratitzar la moda no és comprar low cost, sinó vestir com es vol i no en funció d’uns mandats de gènere que ja estan molt caducats, tot i que en anys recents per a desgràcia nostra s’han refermat. ¿No sembla molt més modern el look androgin que gastava Miguel Bosé de jovenet que una explosiva Shakira? Vestint els nens i les nenes en funció del seu sexe i no dels seus gustos els fiquem en compartiments separats i els obliguem a viure vides diferents. Víctimes de la segregació, nenes i nens no tenen més remei que encaixar en el motlle que els toca i respondre a comportaments més artificials que naturals.

Abolir els mandats de gènere és altament saludable perquè un nen disfressat de princesa Frozen interactua amb un món que fins llavors li ha estat negat i una nena disfressada de Batman tres quarts del mateix. Un món compartit i plural que trenqui els estereotips de gènere és mil vegades més ric que un món compartimentat fins a la sacietat, perquè la condició humana s’ofega als calaixos petits. Que la moda no determini la construcció de la identitat és una excel·lent notícia, ja que així no serà tirania sinó invitació a la llibertat.

Etiquetes

Més continguts de