18/09/2021

Aniversari Elies Rogent

3 min
L’edifici de la Universitat de Barcelona és una de les obres més emblmàtiques d’Elies Rogent.

Aquest estiu ha fet 200 anys del naixement d’un dels arquitectes més rellevants d’aquesta ciutat, Elies Rogent. Si el nom no els sona, sàpiguen que va ser l’encarregat de dissenyar la seu històrica de la Universitat de Barcelona, tot i que el seu llegat ens arriba mitjançant un polsim de llocs que hi estan relacionats. Buscant informació sobre aquest personatge, trobo que la seva família es dedicava al negoci dels materials de construcció, i que van veure amb molt bons ulls que el seu fill fos arquitecte. Amb només vint anys ja va desenvolupar un gran amor pels edificis medievals que no l’abandonaria mai. La passió pel passat patrimonial el portaria, ja en la vida adulta, a fer-se càrrec de la restauració de les esglésies de Santa Maria del Mar i Sant Miquel del Port, així com de les intervencions al monestir de Sant Cugat del Vallès.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Inicialment, els seus projectes es van dirigir cap a l’enginyeria hidràulica, amb una obra tan singular com és el pantà de Vallvidrera, per al qual també va edificar la torre d’aigües i la casa del guarda, un conjunt que durant molt de temps va estar en decadència i que ha estat restaurat en els darrers anys. No obstant, el primer gran repte li va arribar amb l’enderroc del Palau Reial Menor, al cor del que avui coneixem com el Barri Gòtic. Aquesta intervenció en la trama urbana de la Barcelona antiga seria una de les operacions urbanístiques més importants de la ciutat del segle XIX, de les realitzades abans de l’Eixample.

Aquell palau desaparegut estava format per un conjunt de murs medievals i barrocs, un poti-poti de diverses èpoques que ocupava els actuals carrers d’Ataülf, Timó, Milans, Avinyó i Templers, i del qual només es va conservar la capella templera del palau on es venerava a la Verge de la Victòria, que segons la tradició va estar present a la Batalla de Lepant. La resta va ser parcel·lat i dedicat a construir-hi cases d’apartaments, amb noves vies com els carrers Palau i Comtessa de Sobradiel i la hipnòtica placeta de Milans. Entre les noves edificacions que s’hi van aixecar, Elies Rogent va ser l’autor de façanes tan emblemàtiques com les dels palauets urbans coneguts com la Casa Josep A. Buxeras o la Casa Manuel de Compte, ambdues al carrer Palau.

No molt lluny d’aquí es troba un altre dels racons relacionats amb Rogent, com és el pintoresc passatge del Rellotge, un carreró en forma d’ela que comunica els carrers d’Escudelles i dels Còdols. La seva promoció va ser deguda als propietaris de la Banca Arnús, que allà havien tingut la primera seu i volien aprofitar aquella parcel·la de difícil solució per construir-hi habitatges. Pensin en la novetat que devia ser llavors un passatge cobert amb una claraboia de vidre i amb un rellotge que li donava nom i que marcava el dia del mes, les fases lunars i l’hora en diferents ciutats del món. No és estrany que una via tan elegant es convertís en un dels indrets més populars de la Barcelona dels nostres besavis.

Posteriorment, Rogent es faria càrrec de la seu de la universitat barcelonina, que al principi s’havia pensat per a la plaça de les Glòries i que va acabar a la plaça Universitat. També seria l’autor de l’edifici que actualment acull el Museu de Cera, al passatge de la Banca, o del Seminari Conciliar del carrer de la Diputació. Fins i tot al cementiri del Poblenou hi podem trobar obra seva, en panteons de grans nissagues locals com els Bonaplata, els Permanyer o els Arnús. Si a això hi afegim que va ser director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i que entre els seus alumnes figuren Domènech i Montaner o Antoni Gaudí, podrem copsar la importància d’aquest aniversari.

stats