05/11/2021

L'anonimat de la Cloe

2 min

Dijous al Telenotícies vespre en Toni Cruanyes ens anunciava “una història que acaba bé”. Es tractava del cas de la Cloe Smith, una nena de quatre anys australiana que va ser segrestada la matinada del 16 d’octubre i va ser localitzada per la policia divuit dies més tard, sana i estàlvia, a casa d’un home de la localitat de Carnarvon, a l’oest d’Austràlia, al nord de Perth. Un dels criteris informatius que porta la notícia a fer la volta al món és la seva excepcionalitat. Tenint en compte els reiterats desenllaços tràgics al voltant de la violència i els abusos exercits contra nenes i dones, que la Cloe s’hagi trobat en bones condicions físiques sembla un miracle. És la prova definitiva de com la violència contra les dones arreu del món s’ha convertit en quotidiana. L’excepció confirma la regla.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A l’hora de donar la notícia hi va haver un detall que cridava l’atenció. La imatge de la nena un cop alliberada apareixia en pantalla darrere de Cruanyes. La seva mirada neta dirigida directament a la càmera impactava. En el vídeo de la notícia que vèiem a continuació també podíem identificar clarament la criatura. Una opció que contradiu les normes del llibre d’estil de la cadena: “No revelem cap dada que permeti identificar els menors si això lesiona el seu dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, especialment si estan relacionats amb fets delictius, ja sigui com a víctimes, autors o testimonis”. ¿S’hauria mostrat igual la imatge de la Cloe Smith si la nena hagués viscut a Granollers o hagués sigut la filla d’una celebritat? La imatge de la Cloe no és cap secret si tenim en compte que les seves fotografies s’han estat difonent a través dels mitjans de comunicació i les xarxes arreu del món. Però també és cert que quan les menors desaparegudes són localitzades (vives o mortes) es procura recuperar el seu anonimat. Va ser el cas, per exemple, de les germanes segrestades i assassinades a Tenerife aquest estiu passat. Un cop es va confirmar que havien estat llançades al mar pel seu pare, la cara de les nenes es va tornar a pixelar malgrat que abans s’hagués difós fotografies d’elles per ajudar a localitzar-les.

Un cas similar al de la Cloe Smith es va produir a Barcelona l’octubre del 2012. Els Mossos van localitzar un nen d’onze anys que havia estat segrestat i van difondre les imatges del moment del seu alliberament i l'emocionant retrobament amb la seva mare. En el vídeo (d’una innegable propaganda policial) sempre es va pixelar la cara del nen.

No ha sigut el cas de la Cloe Smith, segurament perquè les imatges de l’alliberament difoses als mitjans per la mateixa policia de Perth no han pixelat la cara de la nena. S’interpreta, doncs, que hi deu haver hagut el consentiment dels pares. També hi pot haver influït l’enorme distància geogràfica amb el lloc dels fets i el desenllaç feliç, que relativitza les precaucions amb el dret a la intimitat. Amb tot, era justament la mirada de la Cloe en aquella imatge del Telenotícies la que ens feia pensar, immediatament, en la importància de l’anonimat dels menors.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats