Antiavalots violadors
Llegim a l’ARA que una comissària en cap de la Policia Nacional de Pontevedra “ha estat destituïda de manera fulminant hores després que es filtrés un àudio en què, sobre l'actuació del cos l'1-O, exclama: «Ja els agradaria a algunes que les violés un antiavalots»".
El mecanisme psicològic del personatge és digne d’estudi. Fa servir el paorós clixé que explica que a algunes dones els “agradaria” ser forçades al sexe. Això no és nou i hi ha escenes pornogràfiques que ho recreen. En realitat “ella ho vol”, és una “falsa reprimida”, “ho està desitjant” però no es deixa, fins que, rendida, s’abandona a l’indiscutible plaer. Recordo l’acudit d’aquella vella que es confessa (es confessa!) perquè l’han violat i quan el mossèn li diu, en veure-la tan vella, que deu fer molts anys, d’allò, ella contesta: “Sí, però m’agrada recordar-ho”.
Però el que em resulta més pertorbador, en realitat, no és aquest clixé. El que em resulta més pertorbador és que ella no diu que “ja els agradaria a algunes tenir sexe amb un antiavalots”, fent servir, en aquest cas, l’altre clixé, el de l’atractiu sexual dels uniformes. Diu que ja els agradaria “que les violés”, per tant, atribueix als antiavalots la possibilitat de ser violadors. Dient això, no només ens diu que algunes de les dones de l’1 d’Octubre són “unes calentes” o com n’hi vulgueu dir. Dient això normalitza el fet que un antiavalots podria ser un violador. Normalitza, banalitza la violació, la justifica perquè, esclar, a algunes els aniria bé ser violades sempre que el violador fos un antiavalots. Han destituït la senyora i trobo que també haurien d’haver destituït tots els que van riure la tètrica gracieta.
