Els antisistema també són sistèmics
En els rescats convencionals, normalment qui paga és la família del segrestat. En els rescats de bancs, qui paga és la família política. I ho fa, esclar, amb condicions i a desgana.
"A tot aquell que té, li serà donat, i en tindrà de sobres; en canvi, a aquell que no té, fins allò que té li serà pres" (Mateu, evangelista). És això, Bankia?
Conec un senyor ric que ho té clar: al final, els diners serveixen per a... gairebé tot. Ara hem descobert que també serveixen per arruïnar-se. La gràcia, però, és precisament el gairebé .
El mantra de Bankia: "Som sistèmics". Però fa quatre dies, per separat, Caja Madrid i Bancaja no ho eren, de vitals per al sistema. Ara ja sabem per què els van ajuntar.
L'altre mantra: "El problema són les autonomies". No ens el repeteixen perquè meditem. El repeteixen per distreure els vigilants del frac enviats per Europa i l'FMI.
Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a... tornar. La versió em sembla que és del Raimon. És bona: massa sovint tens la sensació que sempre tornem a començar. Aquest sí que és un bon mantra.
