PEU AL FERRO

L’antítesi del que ha de ser una cursa

JOSEP LLUÍS MERLOS
JOSEP LLUÍS MERLOS Periodista, com en Tintín, però tinc pendent anar a la Lluna

Com vam explicar dissabte, l’excampió mundial Jacques Villeneuve va presentar el programa que ha creat per descobrir talent emergent i acompanyar-lo fins a la F1. El pilot seleccionat obtindrà una subvenció per córrer el 2020 la F4 a la Gran Bretanya.

Això vol dir que, a més de competir en llocs majestuosos com Silverstone, Brands Hatch o Donington Park, també haurà de fer-ho en escenaris tan complicats com Thruxton, Oulton Park, Croft, Snetterton i Knockhill. Circuits vells, difícils, estrets, plens de revolts, amb l’asfalt en mal estat... i on acostuma a ploure. Un infern. Traçats als antípodes de les pistes dissenyades per Hermann Tilke, la majoria de les quals s’utilitzen al mundial de F1, com Sepang, Xangai, Bahrain, Sotxi i Abu Dhabi. Circuits avorridíssims, on l’aerodinàmica condiciona les possibilitats d’avançar i l’amplada de les escapatòries és tan gran que les curses no són especialment selectives. Tot un contrast amb aquests vells circuits anglesos on els pilots adquireixen unes habilitats que mai tindran els produïts pels e-sports, massa acostumats a les segones oportunitats que sempre dona el món de la competició virtual.

¿De què serveix forjar un pilot als circuits anglesos si després no pot lluir el que ha après per culpa del disseny limitador dels monoplaces actuals o de les pistes? Paul Ricard, l’escenari de la cursa d’ahir, té un traçat magnífic que va acollir algunes de les edicions més brillants del GP de França. Però des de la seva remodelació, des que Tilke hi va posar les grapes, ha perdut caràcter.

Com passa a les pistes amb la seva signatura, la mida exagerada de les escapatòries fa que veiem accions impossibles dels pilots per intentar avançaments que, en altres llocs, on els murs són més a prop, no es veurien amb cor de fer. Malauradament, atreviment no és sinònim d’ emoció ni d’ interès. Vet aquí quin contrasentit: un circuit magnífic, espatllat per una cosa tan simple com les escapatòries. El resultat? Una cursa fluixeta, avorrida, com la que ens vam empassar ahir, amb unes grades mig buides, Hamilton guanyant sense despentinar-se i Leclerc fent podi sense suar, com li va comentar Jackie Stewart.

Ara n’hi ha molts que es lamenten del que està trigant a arribar el nou reglament tècnic de la F1. I tenen raó. Però potser hi ha altres coses que també convé revisar, com el disseny dels circuits. I gairebé ningú no en parla.

Més continguts de