Quan fa quinze dies ens vam tancar a casa, a Catalunya hi havia 509 casos de coronavirus i 6 morts. Avui freguem els 13.000 casos i plorem més de 900 morts. I el maleït pic, que s’ha convertit en la llum al final del túnel, no arriba. Però arribarà, i l’emergència sanitària afluixarà, i podrem tornar a sortir al carrer, i sentirem un enorme alliberament, barrejat, això sí, amb el dol pels que han mort, l’angoixa pels malalts i l’impacte de la patacada econòmica, que cada dia és més grossa. Som una societat que fa el cor fort mentre sap que en sortirà molt tocada. En aquests quinze dies he pensat sovint en la gent gran i, en especial, en la gent de 90 anys. Van haver de córrer als refugis sota les bombes i ara s’han de tancar a casa per protegir-se d’un virus invisible que s’acarnissa amb la gent de més edat. Ànim que, aquesta, també volem que la puguin explicar.