El 155 o els ciutadans vistos com una amenaça
PRIMER VA SER “el Procés és un cop d’estat”, i d’aquí deriven totes les mentides posteriors: les imatges de la policia pegant a votants són falses, les manifestacions eren tumultuàries, l’escola adoctrina, TV3 manipula, la fiscalia és independent, no són presos polítics, és cosa de Rússia i, des d’ahir, “amb el 155 els espanyols han descobert que l’Estat pot defensar-se”. És una de les frases més tristes de la història recent, just al costat de “Ha sigut ETA” (11 de març de 2004). Fins ara havíem vist l’estat espanyol defensar-se del terrorisme interior i exterior i d’un cop d’estat militar. ¿Però cal “defensar-se” d’una reclamació sostinguda pacíficament per milions dels seus ciutadans, durant molt de temps? ¿Cal “defensar-se” de la gent amb violència, presons i dissolució d’un govern i un Parlament? ¿Els ciutadans són una amenaça? ¿Els forts només es defensen?
