Aclamat pels jutges

Trucant al cap del poder judicial per lamentar una decisió del cap del poder executiu, Felip VI ha franquejat la línia que separa l’actuació d’una monarca que regna però no governa de la d’un rei que no regna, però governa. Permetent que se sàpiga que ha pres partit contra una decisió del govern espanyol, ha comès un acte impropi de qui va presentar-se com a model d’observança de la Constitució el dia de la seva proclamació. Felip VI respira el fum de l’encens dels adoradors del discurs del 3 d’Octubre i ara, necessitat de suports per salvar la posició en què l’ha posat el seu pare –el rei emèrit enriquit i apartat a l’estranger–, ha adoptat el paper de víctima d’un govern d’esquerres que no el deixa anar a Barcelona. Els jutges van acabar cridant “Visca el rei!” Catalunya ha tornat a servir per ocultar la corrupció, la pandèmia i la crisi.