Ais i uis gravats i públic pintat

El virus ha convertit el futbol en un espectacle mut i en una afició solitària. El truquet de posar-hi ais i uis gravats i pintar-hi unes taques que fan de públic em sembla del nivell de l'eccehomo de Borja. No hi som i punt, però com que paguem la quota de la plataforma, ja fem el fet. La qüestió és que, aquests dies, ens perdem “la raó per la qual el futbol resulta tan important per a molts de nosaltres, que és el sentit vívid de comunitat que proporciona”. Llegeixo aquest cita al llibre Nosaltres som el València (Editorial Afers, 2020), un llibre del sociòleg Vicent Flor que descobreix els fonaments socials i ideològics que tenen des del Castelló fins a l’Hèrcules, passant pel València i el Llevant. Cita de luxe: “Els defensors de l’statu quo defensen que el futbol no s’hauria de polititzar. En realitat volen dir que no s’ha de fer servir contra aquest statu quo, però sí a favor; i continuadament”.