Començar parlant en català amb tothom

Hi ha catalanoparlants que davant algú que per l’aspecte físic o el cognom els sembla que no entendrà el català, s’hi adrecen en castellà. Ho ha dit la senyora Anna Erra i és veritat, i fins i tot aquells catalanoparlants que surten de casa amb el xip de la seva normalitat lingüística incorporat (el xip que consisteix a parlar d’entrada a tothom en català a Catalunya) han començat en castellà alguna vegada perquè el catalanoparlant és una persona entrenada per la vida a calcular en un sofisticadíssim microsegon costos i beneficis de no ser entès a la primera. A la diputada de JxCat li sembla que cal ser militant en l’ús inicial del català. D’altres troben que ningú no n’ha de fer res, de quina llengua fem servir per engegar la conversa. El problema és que Erra ho va dir al Parlament, no en un congrés de llengua, i entre alguns polítics qualsevol cosa és “racista” i “supremacista”. Precisament, el que seria racista és no fer servir el català amb algú pel seu aspecte.