En català, contra pronòstic
Molt sovint repeteixo la mateixa experiència en bars, taxis, botigues i tota mena d’espais públics: no tan sols m’entenen a tot arreu parlant en català sinó que molt més sovint del que jo i els meus prejudicis podíem esperar, em contesten en català. A vegades la resposta és més fluïda, a vegades és més bàsica, però els meus interlocutors fan servir el català, i en alguns casos observo una certa complaença en haver-ho fet contra pronòstic. Ara que tornem a parlar sobre la precarietat del català, cal tornar a parlar sobre les inferioritats legals, històriques, demogràfiques i socials de la nostra llengua. Però salvat aquest principi, cal que calculem menys i actuem amb més naturalitat: hi ha desenes de milers de nous catalanoparlants que han estat educats a l’escola en la nostra llengua. ¿Serem nosaltres els que els direm que, fet i fet, no cal fer-la servir?
