La llei dels lloguers i la trista realitat

Hi ha lleis que canvien la realitat d’un dia per l'altre (el matrimoni entre persones del mateix sexe, posem per cas) i n'hi ha d’altres que s’enfronten al mercat (llei per regular els lloguers) i corren el risc de servir d’exemple de les limitacions de la política davant l’economia. A Catalunya fa dècades que vivim en la cultura de la hipoteca que explicava el Pepe Rubianes als seus monòlegs amb irònica admiració: “És un gran invent, perquè tu vas pagant, però el pis ja és teu”. I com que les polítiques d’habitatge públic han brillat per la seva absència, el mercat ha acabat ensenyant la pota especulativa. A sobre, ens hem deixat enlluernar pel diner fàcil dels pisos turístics. Només falten els anuncis de “Compro edificis sencers, no importa que hi hagi veïns”, per arrodonir un trist quadre de l’habitatge que queda lluny de l’abast de la butxaca jove i no tan jove. Sort a la llei que ha aprovat aquest dimecres el Parlament.