La marca d'en Carles Capdevila, un any després

Demà farà un any que va morir el Carles, i he estat acompanyat de la seva perspectiva

L’aniversari de la mort d’un amic ens revela la marca que ha deixat, que no s’ha de confondre amb els records que aconsegueixen superar el tall de la memòria. La marca apareix quan ens notem influïts per la manera com aquell amic es mirava la vida i actuava. Demà farà un any que va morir en Carles Capdevila i, també acompanyat de la seva perspectiva, he viscut l’1 d’octubre del 2017, l’empresonament i exili de polítics, o els atacs polítics a l’escola a Catalunya i als seus mestres, sobre els quals tantes vegades va posar el focus. I noto que m’han fet més segur aquelles paraules seves del 2011: "Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. I procuraré enfadar-me poc, i sempre, però sempre, plantaré cara".

Més continguts de