Muralles humanes i altres fets alternatius
En l’època que els grisos reprimien les manifestacions, Jaume Perich havia ironitzat amb aforismes com ara "Disparen a l’aire i maten un nan". Ja era mala sort. Aquest dimecres hauria dibuixat els fiscals quan explicaven la violència de l’1-O de la manera següent: els policies nacionals i guàrdies civils desplaçats a Catalunya van ser agredits per vostè, votant de l’1 d’octubre, en tant que integrant enganyat d’unes "muralles humanes abocades a un enfrontament violent" per culpa dels encausats. La Fiscalia necessita demostrar que hi va haver violència per poder acusar de rebel·lió, i per això ahir va parlar de "mètodes violents", de "violència i intimidació" i dels "Mossos, 17.000 homes armats, al costat de la rebel·lió". A més a més, que la Policia Nacional no és responsable de cap violència ho demostraria el fet que només hi va haver dos ferits greus. Als Estats Units, d’això en diuen 'fets alternatius'.
