Quina és la resposta des de Catalunya?

Fernández Díaz i De Alfonso insisteixen en la il·legalitat de la gravació. L’un amb posat de màrtir i l’altre en to desafiant. Però per molt que sigui important saber qui va ser capaç de gravar el ministre al seu propi despatx, el que és substantiu és el contingut de les converses. No són converses normals sobre persecució de delictes (com pretenen tots dos) sinó temptejos de conspiració política per desactivar el procés d’independència de Catalunya aprofitant-se dels poders que l’Estat ha posat a les seves mans. Així es defensa, també, l’estat espanyol. Però i a Catalunya, quina és la resposta? ¿De debò que sempre cal esperar que la guerra bruta carregui el procés del carburant necessari? Què més cal que passi per acordar una unitat d’acció transversal, sense partidismes i sostinguda en el temps? ¿Ho recordarem almenys, diumenge, davant les urnes?