Vull aquella foto d’Instagram

Els que vam néixer amb una tele a casa ja sabíem que qualsevol persona o cosa que hi sortís esdevenia famosa. Però les repercussions de la fama televisiva han quedat fetes miques per les de les xarxes, sobretot per les d’Instagram. Si un instagramer es fa una foto en un paisatge atractiu, crea un desig d’imitació irrefrenable en milers de persones, que volen aquella mateixa foto, mal que arribar al lloc indicat i fer cua per no ser menys –que d’això es tracta– les obligui a fer centenars de quilòmetres, aparcar a la carretera de qualsevol manera, caminar per camins de pedres amb els talons a la bossa i esgarrinxar-se les cames en uns esbarzers. Instagram va modificant els fluxos turístics del país i ha obligat a habilitar aparcaments per al diumenge i a recollir les bosses de plàstic dels nous conqueridors el dilluns. La tele creava imatges populars i les xarxes les creen virals, i en la càrrega de l’adjectiu hi ha tota la diferència entre una època i l'altra.