L’anunci agosarat de Pedro Sánchez
El govern espanyol, en el seu procés cap a la nova normalitat, ha llançat la campanya publicitària Spain for sure [Espanya, segur] per convèncer els turistes d’arreu del món que visitin el país. L’anunci conté un joc de paraules idiomàtic: el mateix pilot Fernando Alonso ha d’explicar els matisos de la traducció. Aclareix que, en castellà, la traducció del concepte sure, que vol dir la certesa o la seguretat sobre una idea o una opció, equival també al concepte safe, que implica la manca de risc. Per tant, queda clar que l’anunci és un comunicat d’Espanya a la resta del món per convidar-los a venir al país amb la garantia que no hi ha cap perill per a ningú.
L’espot, com és habitual, compta amb les grans celebritats autòctones més internacionals: Pau Gasol, Fernando Alonso, Rafa Nadal, Ferran Adrià, José Andrés, els germans Roca, Ana Botín, María Blasco, Valentí Fuster, Sara Baras, Edurne Pasaban, Carolina Marín, Teresa Perales, Isabel Coixet i Andrés Iniesta.
A ritme d’una música flamenca, tots ells van deixant anar frases que proclamen les virtuts d’Espanya recordant que el país està preparat per tornar a rebre vuitanta-quatre milions de visitants, que té una de les millors sanitats del món i científics i investigadors de primera línia. Aquest missatge deu ser per si les xifres de morts que hi ha hagut a Espanya poden dissuadir els turistes. A l’inici hi ha molta insistència en lloar la cultura gastronòmica del país, especialment Ferran Adrià, que es nota que fa un esforç de vocalització per deixar ben clares les virtuts alimentàries que s’hi poden trobar. José Andrés fins i tot recorda que aquí menjar és un dret. Tota una paradoxa tenint en compte el que hem vist en aquesta crisi, perquè aquest dret molta gent l’ha hagut d’anar a recollir amb bosses a fundacions i organitzacions (inclosa la de José Andrés) que han compensat la manca de reacció del govern. A l’anunci no hi falten tots els tòpics i referències esportives que no serveixen de res: “ En este país no damos un punto por perdido ”, “ Este partido se juega en todo el mundo. Contad con nosotros. Juntos ganamos seguro ”. Isabel Coixet aporta l’apunt bucòlic inútil: “ España es diversa. España es tolerante. Y es de todos ”. Iniesta és qui diu la gran veritat: “ Pero so bre todo en España sabemos disfrutar de la vida. Y en esto somos campeones del mundo ”. Després de més de 43.000 morts, és la frase més oportuna. Gasol diu a l’inici: “ Estoy seguro que cuando pase todo esto, estaremos más preparados que nunca ”. I els germans Roca prometen: “ Seguimos siendo lo que siempre hemos sido. Un país en el que se puede confiar ”. L’anunci és d’un agosarament absolut, gairebé una temeritat. És sorprenent que, amb tot el que ha passat, hagin convençut aquestes personalitats per fer afirmacions de futur tan contundents. Potser perquè fent honor a l’esplèndida tradició gastronòmica del país, d’aquí unes setmanes, depèn de com vagi la cosa, l’anunci sencer i totes aquestes frases se les hauran de menjar amb patates.
