CRÍTICATV

Per molts anys, canal Super3!

La Família dels Súpers ha tingut la sensibilitat de trencar els estereotips més caducs lluitant contra el poder masclista, homogeneïtzador i pertorbador del Disney Channel

El canal Super3 ha fet vint-i-cinc anys. Un motiu d’orgull per a TV3 i per al país que ha de perdurar. Del Clubifaximàtic a l’Arkandú , per molts anys a tots.

Felicitats al Petri, la Noti, la Nets i el Tomàtic. A la Supermà (Fiuuu!). Al Top, el Flaix i el Buf. Fins i tot a la Ruïnosa i al Megazero. A la Bibiana, el Jordi i el Petri Krust. Al Fluski, l’Àlex, el Pau, la Lila, al Desmond, la Pati Pla i el Roc allà on pari. A la Mildred, l’Ovidi i la Tru. I, per què no: per molts anys al Senyor Pla i el Rick.

Felicitats al Musculman, als Bobobobs, al Doraemon, la seva butxaca màgica i l’aturat del Nobita. Al Shin Chan i, per descomptat, a la seva trompa. A mi tampoc m’agrada el pebrot. I molt especialment a la mare fleuma del Shin Chan, que porta molts anys aguantant el seu marit masclista i alcohòlic. Quin suplici. Per molts anys al Tom i el Jerry, per més repetits que els veiem. A les Tres Bessones i als Teletubbies. A l’hiperactiu del Rèkkit. Als meravellosos pingüins de Madagascar. Als Barrufets i als Barbapapàs. Al Pacman i a les prunes de Califòrnia. A les espies de veritat i als del futbol galàctic. A l’Arale, al Dr. Slump i al Son Goku.

I per molts anys, per la part que els toca, als necessaris companys de l’ Info K. I al Mic i a la Mà, una abraçada molt especial per haver entretingut els nostres fills de ben petits quan es llevaven tan d’hora el cap de setmana i podíem fer una mica més el ronso al llit. Gràcies de veritat.

L’èxit del canal Super3 és indubtable i ha fabricat uns referents comuns per a moltes generacions. És un maó més de la construcció identitària que ens significa com a país. A Catalunya s’hi ha donat el caldo de cultiu perfecte per consolidar un projecte televisiu que no ha pogut ser imitat amb el mateix èxit: la mida justa de país perquè tothom s’hi sentís integrat, perquè ningú quedés exclòs de la Festa dels Súpers. Unes cançons del Marc Parrot que han fet cantar junts nens que no es coneixien. Uns dibuixos animats que han ajudat a aprendre el català a criatures arribades d’arreu del planeta.

La Família dels Súpers ha tingut la sensibilitat de trencar els estereotips més caducs lluitant contra el poder masclista, homogeneïtzador i pertorbador del Disney Channel. Han ajudat amb subtilesa i sense paternalismes a fer front a l’anorèxia, al fet diferencial i al rebuig. Ens han recordat cantant la importància d’esmorzar, el valor de connectar, de vèncer la por i de les papallones a la panxa perquè “és ara o mai”. Vint-i-cinc anys col·laborant a fer créixer nens amb criteri. Per aquest motiu: per molts anys.

Més continguts de