01/03/2012

Un article que va ser escrit l'any 2012

2 min

Es compleixen cinquanta anys de l'aparició d'un objecte modest i entranyable, avui ja desaparegut: el casset. Fins no fa gaire encara van sobreviure tenaçment aquells expositors de les benzineres. El vinil ha tornat, els cassettes no, ni se'ls espera. De tant en tant en trobes un i, quan l'agafes, et decep veure que és de goma, que és la funda d'un iPhone. L'efemèride coincideix amb la celebració a Barcelona del Mobile World Congress, que ha vingut a desplegar un grandiós retaule d'electrònica rococó. Recordo quan encara topaves amb algú que t'explicava que passava de tenir mòbil. Avui, meravellats pel que poden fer, ningú no gosa menystenir-los. El més petit dels enginys ens promet poders universals i la xarxa fa realitat un nou jo, inventa un iHumanisme.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Montjuïc no és aquests dies un lloc per a la nostàlgia. No s'hi retran homenatges als aparells desapareguts. Sota l'aparença ingènua de la novetat, hi bull un darwinisme digital despietat. La majoria dels aparells que es presenten aviat quedaran oblidats. Històricament, en aquesta lluita per la supervivència, el petit s'ha menjat el gros. Les voluminoses cadenes d'alta fidelitat van ser fagocitades pels lectors de disc compacte, i aquests van ser extingits per uns reproductors d'MP3 que semblaven molt valents i avui ja són una aplicació més del mòbil.

Observo aquest desplegament de tecnologia efímera i em pregunto què farà desaparèixer els mòbils. Sóc en una cafeteria i faig un glop de cafè. Miro la tassa i miro el mòbil. Potser d'aquí deu anys la tassa encara hi és i el mòbil no. Imagino que, en agafar-la, la tassa ha reconegut la meva empremta dactilar, o la química de la pell, i ha fet que el marbre de la taula s'il·lumini. Llavors, movent els ulls, he recuperat aquest article escrit el 2012, i llegir-hi la paraula casset m'ha fet recordar la música de Ray Conniff.

stats