L’any del govern antipersones

EscriptorMariano Rajoy i el seu govern obertament corrupte (no perquè ho diguem nosaltres, sinó segons la fiscal del cas Gürtel i segons l’inspector en cap de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals, entre d’altres) varen tancar l’any anunciant dues puges significatives, per irrisòries i gairebé insultants: una d’extraordinària, la del salari mínim interprofessional, i una altra d’obligat compliment, la de les pensions. El salari mínim (SMI) pujarà enguany un 4%, dels 707,6 euros al mes actuals fins als 736, i després un altre 5% el 2019 i un 10% el 2020, fins a arribar als 850 euros mensuals. Això, però, només en cas que es compleixin dues condicions: que el PIB espanyol s’incrementi un mínim del 2,5% i que es creïn 450.000 nous llocs de treball, en cas contrari l’SMI no es mourà d’allà on és (tot i que crear llocs de treball és fàcil amb el PP, perquè consideren lloc de treball qualsevol feineta per hores que no doni ni per cobrir les necessitats bàsiques). En qualsevol cas, encara que l’augment s’acabi produint, l’SMI espanyol continuarà estant sensiblement per davall dels que perceben els treballadors de França, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica o Irlanda, entre d’altres.

L’augment de les pensions, que en realitat és una congelació en tota regla després de cinc anys consecutius instal·lats en una pujada del 0,25% impresentable en relació al cost de la vida, resulta encara més feridor si es recorda que el govern del PP ja ha afaitat prop del 90% del fons de reserva, també conegut com a guardiola de les pensions: concretament, dels 66.815 milions que hi havia al tancament del 2011 als 8.095 d’aquest mes de desembre, sense comptar el crèdit de 6.000 milions que va haver de demanar el govern d’Espanya el passat mes de juliol. Números amb els quals Don Mariano i el seu gabinet ens aporrinen per obligar-nos a subscriure plans privats de pensions mentre de passada acrediten la propaganda d’excel·lents gestors que no es cansen de fer-se a ells mateixos. Es tracta d’acabar, més enllà de la crisi, el desmantellament de les classes mitjanes i de la societat del benestar que el PP va iniciar des del seu primer dia al poder.

Mentrestant, en el seu peculiar balanç de l’any, el president d’Espanya -agombolat per totes les forces polítiques, mediàtiques i financeres del nacionalisme espanyol- torna a amenaçar el govern català afirmant que, si persisteix a voler aplicar el seu programa independentista, no dubtarà a tornar a reprimir-lo (“ No pongan España a prueba ”, amonestava). A la seva Decadència i caiguda de l’Imperi Romà, en referència a Cèsar August, l’historiador anglès Edward Gibbon escrivia, fa més de dos-cents anys: “Els principis d’una Constitució lliure es perden sense remei quan el poder legislatiu és nomenat per l’executiu”. I si hi afegim el judicial, el naufragi d’aquests principis ja és total. Tot fa pensar que l’autoritarisme i el govern antipersones que hem patit el 2017 tindran la seva continuïtat, i potser arribaran al paroxisme, aquest 2018.