Les assemblees les carrega el diable
Queden 99 dies per poder valorar amb coneixement el nou govern de Palma, així que fem-ho amb els 21 darrers que han servit per negociar el canvi polític a Cort. Han incomplit el PSOE de Palma i Som Palma el mandat de les assemblees? Aquesta és la pregunta, i la resposta és que, probablement, així és. De la mateixa manera que si haguessin complit aquest mandat, el canvi per a un govern d’esquerres a Cort no hauria estat possible. I existia un apoderament superior, el de gairebé 75.000 electors de Palma que el 24 de maig delegaren en 16 regidors la voluntat de canvi. Podria haver representat un frau que unes 600 persones reunides després en assemblees, la majoria càrrecs dels mateixos partits, haguessin pogut canviar el sentit del seu vot.
Les assemblees les carrega el diable i en les seves decisions predomina el partidisme i la visceralitat. Mala cosa per fer un pacte. Si Hila i Comas haguessin fet cas als seus, mai no s’haurien entès entre ells. El fet és que tots dos s’havien compromès a sotmetre qualsevol acord a allò que diguessin els seus militants. L’hemeroteca és tan clara com el pragmatisme aplicat. Res a dir de l’assemblea de MÉS, més enllà que el candidat digui abans d’entrar quines són les posicions que vol i que després aquestes siguin ratificades gairebé per unanimitat. I tot i així, a Noguera se li han escapat quatre anys de batlia que ja tenia a la mà. Al final tothom ha hagut de cedir per arribar a un acord, perquè és precisament per això que els han triat els electors. Són les principals lliçons que pot extreure el nou govern de Cort per començar a caminar: mirar pel bé comú i no prometre el que no pots fer.
Un camí que comença amb ferides obertes després d’una negociació difícil. I el que queda per tancar no és fàcil. El futur organigrama municipal de moment només té assignats tres càrrecs, els dels tres candidats. “Aina, ara hem de recompondre això”, digué ahir el nou regidor de MÉS, el veterà Miquel Perelló, a l’exbatlessa i líder dels socialistes de Palma, Aina Calvo. Tanmateix, no s’ha de menystenir el fet que el poder ho ajunta tot. Calvo i Francina Armengol acabaren abraçades a la sala de plens de Cort.
