OPINIÓ

L’avi i les àvies

Avui em prenc la concessió de dedicar aquestes línies als avis i les àvies dels esportistes que tenim fills.

Evidentment, penso en els de la meva família, però estic segura que tots aquells esportistes que teniu fills i la fortuna de gaudir d’uns avis propers i amb salut us hi sentireu identificats.

Vinc de tancar la meva primera temporada com a esportista i mare novella. Ha sigut una temporada molt bona en molts sentits: resultats inesperats, he aconseguit la classificació per a un Campionat del Món que no entrava en cap de les meves travesses a inici de temporada, viatges per competició molt enriquidors i entrenaments de molta qualitat.

No exagero gens si us dic que els primers dies de tenir el fill a casa, poder fer tot això em semblava literalment ciència-ficció.

Anna Comet, de la maternitat a la victòria

Sense cap mena de dubte, res del que acabo de nombrar hauria sigut possible sense el suport incondicional, i a vegades una mica abusiu per part nostra, de l’avi i les àvies que té el meu fill –sense parlar ara de la meva parella, ja que aquest seria un capítol a part i també de llargs agraïments.

Sovint m’heu llegit parlant de l’equip de persones, tot i tractar-se d’un esport individual, que m’envolta per arribar a assolir els meus objectius: entrenador, nutricionista, metge, físios, la meva parella, els patrocinadors, els tècnics de les diferents seleccions, els companys... Però aquesta temporada he incorporat un element fonamental en aquest equip. I aquest element són l’avi i les àvies. Segurament no aporten cap component tècnic ni tàctic i, molt sovint, no acaben d’entendre què faig o per què ho faig. Però ells, sense demanar res a canvi, només tenen un sí com a resposta quan un dissabte al matí els demano si es poden quedar unes horetes amb el nen perquè necessito fer un entrenament més llarg, si se’l poden quedar uns dies perquè hem de viatjar i no és una estada gaire adequada per a ell, quan donen un cop de mà a la meva parella perquè jo soc fora o totes les hores d’entre setmana que se n’ocupen mentre treballem o entrenem.

El valor de la seva tasca és incalculable i, moltes vegades, poc reconeguda perquè ho fan de gust, diuen, però aquest fet no treu que hi ha una dedicació i implicació molt importants i imprescindibles per part seva.

Avis i àvies de fills d’esportistes, gràcies per formar part dels nostres equips esportius. Per a les pròximes temporades potser ens hauríem de plantejar demanar samarretes també per a vosaltres.

Gràcies!

Més continguts de