24/05/2012

'La, la, la...' en azerbaidjanès

3 min

Els promotors de la web www.singfordemocracy.org aguanten la respiració. Encara no els han tancat la pàgina, malgrat que les crítiques contra el règim d'Azerbaidjan són contundents. El seu objectiu és continuar oberts fins dissabte al vespre, quan el festival d'Eurovisió començarà amb tota la pompa a la capital del país, a Bakú, concretament al Palau de Cristall, construït expressament per acollir la 57a edició del popular concurs. Es calcula que se'l miraran més de 125 milions de persones de 42 països de tot el continent europeu. L'espectacle televisiu que aplega més persones davant la pantalla.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La pàgina serveix per convocar debats i manifestacions tant a Bakú com a altres ciutats europees a fi de difondre el testimoni dels joves empresonats per manifestar-se contra el règim. No hi falta un record a dos periodistes assassinats, a una dotzena d'empresonats i als més de 70 presoners polítics. El vídeo de presentació, a dalt de tot de la pàgina, en destaca els noms i cognoms. La dolça melodia que va fer que aquest petit país del Caucas guanyés Eurovisió l'any passat ha estat substituïda per una música igualment melosa però amb una lletra ben clara: "Canta per la democràcia i la llibertat!"

Quan fa 21 anys de la independència del país respecte de la URSS i d'una guerra contra Armènia en la qual va perdre el 20% del territori, les autoritats no han escatimat res per a un esdeveniment a les antípodes de la política: una colla de cantants d'uns quants països interpretant lletres i ballant al ritme de melodies i jocs de llum, de diversa qualitat i controvertit gust. Un aparador així no es presenta cada dia. I el règim autoritari d'Ilham Alíev el va rebre amb els braços oberts.

Com sol passar, els Alíev no han dubtat a aprofitar l'ocasió per fer negoci. La dona del president és la presidenta del comitè organitzador i les denúncies a la resta de la família s'acumulen: se'ls acusa d'haver obtingut substanciosos beneficis en la construcció del palau per al concert, dels hotels i de tota la infrastructura desenvolupada per fer lluir com mai Bakú, una bonica ciutat a tocar del mar Negre i de passat esplendorós: a principis del segle XX subministrava la meitat del petroli que es consumia al món.

La periodista que més ha denunciat les corrupteles i els negocis de la família Alíev i de la cúpula del règim, Khadija Ismayil, va rebre amenaces i extorsions i ha estat declarada "enemiga de l'Estat". Companys seus activistes i bloguers han acabat a la presó per denunciar les expropiacions forçoses fetes per netejar d'edificis vells i parcs atrotinats la immensa esplanada on s'aixeca ara el moderníssim Palau de Cristall, amb una capacitat per a 24.000 espectadors. Els excessos a l'hora de preparar el Festival d'Eurovisió han anat tan lluny que el Parlament Europeu té previst denunciar-ho avui mateix.

Aquest petit país de 9 milions d'habitants té unes grans reserves de petroli i gas. Les explota a través d'un acord marc que va signar el 1994 amb un gran consorci internacional en què participen 13 grans companyies com BP, ExxonMobil i Lukoil, entre d'altres. L'Azerbaidjan, doncs, podria nedar en l'abundància. Però el creixement econòmic dels últims anys, en alguns moments superior al 8%, no ha tingut un impacte en la vida de la població en general. I ara, amb més pressió internacional, l'economia del país comença a flaquejar i el creixement baixarà al 2%.

Però el règim, ben establert sobre les seves generoses reserves energètiques, ha sabut navegar amb astúcia. Si aconseguir ser la seu del festival dissabte és fruit de casualitats i d'una certa habilitat en la gestió dels vots telefònics, arribar a ser membre no permanent del Consell de Seguretat de l'ONU, durant el 2012 i el 2013, és el resultat d'una hàbil política exterior. Ha sabut moure's entre el suport d'Occident, mantenint l'amistat de Rússia, i els lligams històrics amb Turquia, a més de posar bona cara a les dictadures de l'Àsia central i fins i tot d'obrir-se a Israel. Aquesta és la clau de la tensió actual amb l'Iran, l'altre veí, a part d'Armènia, amb el qual té un conflicte seriós.

Tot plegat ha fet que, malgrat l'impacte dels promotors de la campanya Canta per la democràcia , l'espectacle de dissabte estigui ben lligat. Els activistes encara somien que alguns dels participants portin samarretes amb el nom dels presos polítics o aprofitin el micròfon per denunciar abusos i dedicar la cançó als detinguts. És molt possible que ens quedem amb un La, la, la en azerbaidjanès. Però mai com ara un festival de música haurà estat tant mobilitzador per la democràcia i els drets humans.

stats